diumenge, 30 d’agost de 2015

Les formes i el fons (Diumenge 22)

Tocant la riba occidental del mar Mort, hi ha les excavacions arqueològiques de la fortalesa de Massada i del recinte de Qumran amb els seus famosos manuscrits. S’han desenterrat molts estris que corresponen al segle I, l’època de Jesús. En ambdós llocs es trobaren unes curioses gerres de pedra amb dues nanses. S’utilitzaven per fer la purificació ritual abans de menjar que mencionava l’evangeli que hem escoltat.

Aquestes gerres de doble nansa encara existeixen avui dia a Israel. Les veurem fetes de plàstic, d’alumini i altres materials. Les trobarem per fer l’ablució abans d’accedir al mur de les lamentacions o en les sinagogues, també en restaurants i hotels que segueixen les normes alimentàries jueves, o en cases de jueus practicants.

El judaisme segueix fidel a aquesta purificació ritual i que practica segons la religiositat de cadascú. En temps de Jesús ja era una tradició que també es complia segons la religiositat de cadascú com explicava l’evangeli: “alguns” dels deixebles de Jesús menjaven amb les mans impures. “Alguns”...,  això vol dir que la resta sí que ho havien fet i també podem incloure Jesús fent aquesta ablució ritual. Altrament la crítica dels fariseus hagués estat vers tots els deixebles i el mateix Jesús, però aquí només parla “d’alguns”.

Aquest detall és molt rellevant; en primer lloc per mostrar la diversitat dels deixebles de Jesús: uns més fidels a complir les tradicions religioses i altres menys, mostrant la pluralitat del judaisme d'aquell temps. El segon detall és incloure amb naturalitat Jesús com un jueu pietós que seguia i complia la tradició dels ancians d’Israel, en aquest cas, fent la purificació ritual abans de menjar. Però Jesús critica obertament aquells que imposen als altres les seves formes de religiositat  i no respecten la pluralitat.

Aquest és el gran defecte no només del judaisme, també del cristianisme i de l’islam: valorar el creient per la quantitat i l’expressivitat de formes que desplega. Posarem un exemple molt clar dins el nostre context catòlic català i que no voldriem de cap de les maneres que molestés ningú: és més bon catòlic qui s’agenolla a l’hora de consagració o qui no ho fa? És més bon catòlic qui combrega amb la boca o qui combrega amb la mà? El qui s’agenolla i combrega amb la boca és un ritualista? El qui no s’agenolla i combrega amb la mà és un irrespectuós?

La resposta és sempre la mateixa: és una qüestió d’educació religiosa i de sensibilitat religiosa; cadascú expressa la seva religiositat de forma alliberada i convençuda. Però si caiem en aquest debat de judicar la creença de l’altre pel seu compliment de les tradicions, l’evangeli d’avui està destinant principalment a nosaltres i no als fariseus i mestres de la Llei criticats per Jesús. Si judiquem la religiositat de l’altre només per les seves formes externes hem de rellegir atentament l'evangeli colpejant-nos el pit.

Totes les formes religioses, de totes les religions, siguin més o menys expressives, ens agradin més o menys, mereixen el mateix respecte i la mateixa consideració perquè expressen una vivència creient que sols Déu coneix directament. Qui som nosaltres per judicar-la?