Dimecres, 11 de
juny de 2014
Sant Bernabé,
apòstol
Ac 11, 21b-26;13, 1-3/Sl 97/Mt 5, 17-19
Cristià és aquell que sap
reconèixer allò de bo que hi al nostre món. Sentia aquesta frase en un programa de TV aquest
matí i pensava que això se li podria dir, primer de tot, al nostre sant d’avui,
Bernabé.
De Bernabé el Nou Testament ens ha llegat els gestos més que les paraules. El primer gest d’aquest home, que
es deia Josep, el trobem a Ac 4, 36-37,
just després del comentari en què es parla de com vivien els primers cristians
i com s’ho feien per no tenir pobres entre ells. Diu el text: Josep, un levita
d’origen xipriota, a qui els apòstols havien donat el sobrenom de Bernabé —que
vol dir «fill de consolació»—, es
va vendre un camp que posseïa, va portar els diners i els diposità als peus
dels apòstols. Bernabé era un
home generós i desprès amb els diners, que sabia què era el necessari.
El segon gest de Bernabé el trobem a Ac 9, 26-27. El tema és l’arribada de Pau a Jerusalem. El text diu:
Saule va
arribar a Jerusalem, i allà intentava d’unir-se als deixebles, però tots li
tenien por, perquè no creien que fos de veritat un deixeble. Llavors Bernabé el prengué pel seu compte i el va
presentar als apòstols. Els explicà com, pel camí, Saule havia vist el Senyor, i
com el Senyor li havia parlat; i encara els contà amb quina valentia havia
predicat a Damasc en el nom de Jesús. Bernabé era un home que sabia veure en Pau no l’enemic, sinó el germà.
El tercer gest és el que trobem avui en la nostra primera lectura. Ha
passat la mort d’Esteve i el revolt que això va causar, provocant una
persecució que obligà molts cristians a abandonar Jerusalem. Hi ha hagut la
conversió de Corneli, un dels primers pagans convertits a l’Evangeli junt amb
la seva família amb la predicació de Pere i com aquest ha de justificar davant
dels cristians d’origen jueu el com i el perquè s’ha atrevit a entrar a casa
d’un pagà. Trobem els jueus cristians que han fugit de Jerusalem i com alguns
han començat a predicar entre els grecs i aquests estan començant a
convertir-se al Senyor. No podia ser d’una altra manera, davant aquesta cosa
inaudita (als pagans els ha estat oberta la porta de la salvació!), cal un
“diplomàtic” i l’enviat és Bernabé: Tan
bon punt hi arribà i veié els fruits de la gràcia de Déu, ell, que era un home
bo i ple de l’Esperit Sant i de fe, se n’alegrà, i els encoratjava tots a
mantenir-se fidels al Senyor, amb cor decidit. I acabarà anant a buscar
Saule per restar-hi un temps a Antioquia instruint tothom. Bernabé era un home que sabia veure, no la norma i el costum, sinó
l’Esperit actuant en els altres encara que fossin diferents a ell.
En aquesta setmana en què estem encara assaborint la celebració de
Pentecosta, tant de bo que l’Esperit Sant faci de nosaltres homes i dones bons,
generosos, defensors de les causes que d’altres tenen per perdudes, que on hi
ha problemes sapiguem veure esperança i noves oportunitats de creixement o
d’inventiva i, sobretot, que sapiguem veure i estimar un món que no està deixat
de la mà de Déu sinó un món on els fruits de l’Esperit són presents, perquè Ell
viu i alena vida arreu. Que no siguem profetes de calamitats, sinó d’esperança;
que no siguem lletraferits de la norma, sinó enamorats d’Aquell que ha inspirat
la Llei i, com deia l’Evangeli, l’ha portada a la seva plenitud.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada