dimarts, 11 de març de 2014

RETORN A LA SIMPLICITAT


M’han enviat una fotografia d’una paret on hi havia escrit: “Es sencillo ser feliz, lo dificil es ser sencillo”. Ser senzill no és gens fàcil i, a més, és com si tot es conjurés a impedir que ho siguem. És com si ho tinguéssim prohibit. És com si el nostre inconscient estigués programat per fer de barrera a la simplicitat. Fa anys que una nena cantava una cançó on anava repetint: “Antes muerta que sencilla”. No se si us en recordeu?. Nosaltres mateixos som els qui no volem la senzillesa. Tot ho vivim com a complicat, pesant i espès.  
Però em sembla que la intuïció d’aquell que va fer la pintada tenia raó. En bona part la nostra felicitat depèn de ser senzill. I ser senzill no vol dir simplificar les coses o ser simplista en els judicis sobre fets o persones. La vida és densa i , certament, complexa. Quan parlem de ser senzills, parlem de nosaltres. On  realment la resistència a la senzillesa és més forta i té més conseqüències nefastes és en nosaltres mateixos. Podríem fer ben nostra la cançó :”antes muerta que sencilla” .
El camí cap a la simplicitat, per tant, comença en nosaltres. Per això comencem per dir, paradoxalment,  que nosaltres bàsicament som simples, senzills. La nostra ànima té una sola orientació, un sol nord. Només estem fets per el bé, únicament per el bé. Quan en nosaltres posem un altre principi i mengem de “l’arbre del bé i del mal”, és llavors quan es fa conflictiva, dividida i contradictòria la nostra vida.
El nostre cor és simple, només està fet per a la veritat, per el bé, per a Déu. Quan transigim i mengem de “l’arbre del bé i del mal” comença  un aiguabarreig, una confusió en nosaltres que ens porta poc a poc a la desintegració. Perquè com estem fets, només, per el bé quan fem el mal l’hem de justificar, l’hem de vestir fins als nostres propis ulls, com si fos bé, que és l’ únic que acceptem. I aquí comença l’ autojustificació, la incoherència i la no transparència dins nostre per a nosaltres mateixos. La mentida es fa lloc en nostres. Deixem de ser senzills.
Les temptacions són precisament això:  o fer passar com a bé allò que és dolent. O acceptar el mal com a camí per el bé . Aquestes són, en essència, les temptacions que a l’ inici i al llarg de la seva vida tindrà el mateix Jesús. És bo el que proposa el diable i fins fa servir la Paraula de Déu per justificar-ho. El que proposa l’ Enemic és que Jesús sigui acceptat com a Messies, com a Fill de Déu (“Si ets el Fill de Déu...”). Ara els mitjans, bàsicament el poder, acaben doblegant, anorreant la llibertat humana. I aquestes són també les nostres temptacions: acceptar el mal per aconseguir un bé. El fi volem que justifiqui els mitjans.
El camí cap a la senzillesa comença en dir sí quan és sí  i no quan és no, com diu Jesús. I això comença en el meu interior, en mi, en el meu cor. Com diu el salm: “Déu meu creeu en mi un cor ben pur”. Un cor net és un cor que no cerqui justificar-se, que es digui a si mateix blanc quan és blanc, i negre quan sigui negre, que no cerqui justificar-se, ni enganyar-se. I continua dient el salm:” feu renéixer en mi un esperit ferm”. Sí un esperit decidit que sigui, no sols lúcid, sinó decidit a fer i a concretar el que veu que és bo.
 Això no ho podem fer sols, perquè no estem fets per ser sols , el salm continua dient:” No em llenceu de la vostra presència, ni em prengueu el vostre esperit sant”. Només sota la seva mirada, davant d’Ell, parlant amb Ell, és quan la llum de la seva mirada eixampla el nostre cor i el fa ferm per fer el que ha vist que era el que havia de fer.  I el salmista sap que això no sols és el camí cap a la simplicitat , sinó també cap a l’alegria:”Torneu-me el goig de la vostra salvació”. Camí cap a la simplicitat, cap el goig, cap a la felicitat.
És senzill de ser feliç, perquè ser feliç no és que et sortint bé les coses, sinó trobar sentit a les coses, a la vida. I aquest sentit és Déu, l’Únic bo, l’Únic bé. Pel qual hem estat creats. Quan hom pacta amb la ambigüitat i admet un altre principi, una altra font de felicitat, comencem amb les justificacions i comencem a dir no on és sí i sí on és no. La vida deixa de ser simple, es perd el nord i la netedat de cor i hom deixa de ser senzill i s’allunya la felicitat. Hem caigut en la temptació. Jesús la va vèncer i és en ell que tenim l’esperança que on ha abundat el pecat ha sobreabundat, encara més, la gràcia. Ell és el camí de retorn cap a la simplicitat.