Dimarts
I de Quaresma,
12 de març de 2014
Is
55, 10-11/Sl 33/Mt 6, 7-15
Quaresma
és un temps per entrar al fons del nostre cor i demanar-se cap a on
van, cap a on assenyalen tants desigs que lluiten per fer-se sentir,
a voltes a grans crits, en el més pregon de nosaltres mateixos.
Perquè
els desigs hi són i cerquen com ser satisfets. Cerquen, sovint sense
que siguem gaire conscients, un nord que els ompli de sentit. Sols
que, allà on normalment cerquem de calmar-los, només trobem una
calma de poca durada i tornem a començar caient en un cercle sense
fi. La pregària amb que hem començat la nostra Eucaristia avui
reconeix que som un sac de desigs i passions, però ens recorda cap a
on ens cal mirar: feu -hem
demanat- que el nostre esperit s'inflami amb el vostre
desig.
Jesús
també ho sap. Sap que el nostre cor desitja. Encara més, com bé
ens recorda en parlar del Pare: Abans que vosaltres li
demaneu res, el vostre Pare ja sap perfectament tot el que
necessiteu. Per això Jesús pot
consolar-nos dient que no necessitem dirigir-nos al Pare com qui fa
una instància a l'Ajuntament, on es necessiten papers i més papers,
paraules i més paraules per convèncer i demostrar els nostres drets
sobre allò que demanem... Jesús ens diu: La vostra
pregària serà aquesta, i ens
mostra el model, el Parenostre. Un model que té per base la
confiança de saber-nos davant d'Aquell que ens estima, davant
d'Aquell que té comptats fins l'últim dels nostres cabells, que té
cura de nosaltres com una mare té cura del fill de les seves
entranyes, quan és més feble i necessitat d'ajut. Un model que ens
demana que el nostre desig sigui, primer de tot, que Déu sigui el
centre, que regni en el món i en el nostre cor, pel seu amor, per la
seva misericòrdia, pel seu perdó. Que demanem només allò que
necessitem pel dia a dia, per poder tenir les mans lliures i
l'esperit prest per acollir tothom i que puguem ser agents de perdó,
de reconciliació sense interessos, en aquest món de lluites,
interessos i violència.
Tenim-lo ben present avui quan,
en la nostra Eucaristia, feim aquesta pregària com a Església de
Déu enmig de la nostra ciutat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada