dimecres, 26 de març de 2014

EL NÀUFRAG



Hi ha un poeta i cantant argentí que diu, en un dels seus lletres: “El més terrible que et pot passar al mar és morir de set”. Certament, el nàufrag  està rodejat d’aigua, però no pot veure. Hi ha aigua per tot arreu, però com més veus més set tens.          
És com una imatge del nostre món assedegat, cercant i bevent i bevent i com més beu  més insatisfet queda, més set té.
Per això la promesa de Jesús arriba fins el centre mateix del nostre cor: “Qui begui de l’aigua que jo li donaré no tornarà a tenir set, perquè l’aigua que jo li donaré es convertirà en una font que brollarà sempre dintre d’ell per donar-li vida eterna”.

La imatge del poble d’ Israel, assedegat en el desert, és com una imatge de la història de tota la humanitat, de la meva història, i que travessa tota l’Escriptura. El salmista diu:”com la cérvola es deleix per l’aigua viva, també em deleixo jo per vós, Déu meu. Tot jo tinc set de Déu, de Déu que m’és vida” i en un altre salm “Per vós es desvio el meu cor, com terra eixuta sense una gota d’aigua” i un altre salm reconeix:” En vós hi ha la font de la vida”.

“ En vós hi ha la font de la vida”Jesús, Déu amb nosaltres, dirà en el capítol 7 de Joan : “Si algú té set que vingui a mi, el qui creu en mi, que begui. Perquè , com diu l’Escriptura: del seu interior brollaran rius d’aigua viva”. Segons l’ Evangeli de Joan mateix, aquest riu d’aigua que brolla de Jesús, brollarà en la creu, quan el soldat perforarà el seu costat dret de Jesús i d’ allí brollarà sang i aigua. Jesús convertit en una font de vida que rajarà per donar vida. En el llibre d’ Ezequiel diu que del costat dret del nou temple sorgirà una font i que les seves aigües, que travessaran tot el desert,  arribaran i sanejaran el mar morta. Aquella mar morta on ,no sols, no pot saciar la set, sinó que  hi ha tanta sal que no hi ha vida. Jesús és el nou temple d’on raja l’aigua que cura i sacia el cor de la humanitat, el meu cor.

I això es concreta en l’amor que Déu té pel món: “Déu estimà tant el món que envia el seu Fill no per condemnar-lo sinó per salvar-lo” O com diu Pau”Déu dona prova de l’amor que ens té quan Crist mori per nosaltres, que érem pecadors” “Quan nosaltres érem incapaços de tot Crist morí pels que érem dolents”.
I evocà en nosaltres”l’Esperit Sant i ha vessat en els nostres cors el seu amor”. És el que ja deia Joan en el capítol 7 del seu Evangeli quan diu”deia això referint-se a l’ Esperit que havien de rebre els qui creurien en ell”.

“El més terrible que et pot passar al mar és morir de set” diu l’escriptor. I podem, o continuar bevent i bevent  de l’aigua salada i així augmentar la nostra set, o anar a la font d’aigua viva. “L’aigua que jo li donaré es convertirà en una font que rajarà sempre dintre d’ ell” aigua que sacia el nostre cor inquiet i que té la força de sanejar la nostra vida, com l’aigua del temple que pot sanejar l’aigua del mar. Res ens pot separar d’ Ell. En tota situació Ell pot transformar l’aigua de la mar morta en aigua vivificant. Les vides estancades, com aigua en descomposició, poden ser vivificades. Les situacions inhumanes omplertes de sentit i esperança.