dimecres, 28 de novembre de 2012

NO US ALARMEU!

Detall del Beato de Liébana

Dimarts, 27 de novembre de 2012
Beat Ramon Llull, màrtir
Ap 14, 14-19/Sl 95/Lc 21, 5-11

I quan sentireu parlar de guerres i de revoltes, no us alarmeu. Avui m’ha cridat l’atenció aquesta frase de l’Evangeli. Una frase que sona ben estranya tenint en compte que avui la litúrgia ens parla de sega, de judici, perquè el sembrat de la terra ja és madur com hem escoltat en el llibre de l’Apocalipsi, i l’Evangeli toca la profecia sobre la destrucció de Jerusalem, que serà l’advertiment d’un gran canvi en la manera de concebre la vida i la fe dels mateixos jueus del temps de Jesús.

Malgrat tot, sembla dir-nos la Paraula de Déu, quan tot al nostre voltant trontolli, quan tot sembli fosc, quan res no sembli estable... NO US ALARMEU.

No us alarmeu, penso, no perquè el dolor o els problemes ens seran evitats. Prou que sabem que som homes i dones com els altres i que la fe es posa a prova justament quan passem pel mateix sedàs que tothom. De fet, demà ja veurem que l’Evangeli avisa de la persecució que vindrà als seguidors de Jesús i que avui recordem tot celebrant el martiri del beat Ramon Llull. No us alarmeu, perquè l’estabilitat i la força en el moment de la prova vénen d’Aquell que és l’Alfa i l’Omega, el Principi i la Fi de la història, que és història de salvació i no història cega. No us alarmeu, perquè aquesta estabilitat i força es fonamenten en Aquell que és la Roca, en Aquell que seu al tron a la dreta de Déu: en Jesús mateix.

No us alarmeu, perquè el dia i l’hora darrers no poden ser mesurats humanament, ni pel calendari Maia, ni per cap altre calendari que els humans ens inventem; el dia i l’hora darrers no poden ser calculats, només podran ser intuïts i, de tota manera, el dia i l’hora darrers, pels qui estimen Jesús i són a la vegada estimats per Ell, no seran signe de por, sinó signe d’alliberament.

No us alarmeu, perquè, en el fons, la fi de les coses és connatural a tota realitat material, perquè aquesta realitat que ens envolta és fugissera, marcada per la caducitat; més aviat que la por, l’angoixa i el desànim, siguin substituïts per la confiança en Aquell que ha promès que serà amb nosaltres tots els dies de la nostra vida fins a la fi del món.

No us alarmeu, perquè davant d’un Déu que ens ha estimat tant que, com diu Joan al seu Evangeli, ens ha donat el seu Fill per a què tinguem vida eterna, vida veritable, amb sentit, plena; més aviat l’alarma s’ha de convertir en caps que pensin clarament i amb lucidesa per cercar solucions de pau i progrés i en mans que siguin capaces de construir la solidaritat i l’entesa entre tots.

Que en aquesta Eucaristia puguem omplir-nos i saciar-nos de Jesús, la Font de la Vida; l’Esperança contra tota desesperança; la Paraula que construeix i edifica.