dilluns, 19 de novembre de 2012

CRIDA A LA RECONCILIACIÓ


Dilluns, 19 de novembre de 2012
Ap 1, 1-4;2, 1-5a/Sl 1/Lc 18, 35-43

L’Apocalipsi és un llibre estrany i, certament, un xic difícil d’entendre quan un s’hi apropa per primera vegada. I penso que encara ho fa més difícil el fet que, quan sentim la paraula “apocalipsi”, pensem en quelcom terrible, desastrós, calamitós, catastròfic, perquè hem assimilat el mot “apocalipsi” a “fi del món”.

Voldria treure-us la por... al menys la por al mot, perquè, de fet, el mot grec “apocalipsis” vol dir “revelació”, amb la idea de fons de “treure el vel” de “desvelar”, de fer evident quelcom que estava ocult. I parlem, no ho podem perdre de vista, que és una revelació, com hem sentit, de part de Déu a través de Jesús, no d’Algú que es presenta com a enemic, sinó d’Algú que ens estima.

Tant és així que les cartes a les set esglésies d’Àsia comencen amb una salutació comuna: Us desitjo la gràcia i la pau de Déu, que és, era i ha de venir. Un desig, podríem dir, de PAU I BÉ. Avui sols hem sentit el que es diu a la comunitat d’Efes, però veurem que tots els missatges a les diferents esglésies tenen en comú un missatge que crida a la reconciliació, a la guarició de les comunitats.

I aquest missatge té plena consonància amb el text de l’Evangeli d’avui. Hi ha un malalt, un cec, que cerca desesperadament que Jesús li faci cas. Diu el text que ell cridà i que quan la gent el renyava per fer-lo callar ell cridava encara més fort: Fill de David, compadiu-vos de mi.

A la pregunta del Mestre Què vols que et faci? Ell respon clarament reconeixent la seva necessitat: Senyor, feu que hi vegi. Podríem haver esperat, ja que estava en el camí tot demanant caritat, que li demanés diners, que li demanés una bona posició social, en fi, que li solucionés la vida per no haver de tornar a passar fred i calor demanant almoina cada dia... Però no: Senyor, feu que hi vegi. I la Paraula, aquella Paraula que diu i fa a la vegada deixa anar: Recobra la vista; la teva fe t’ha salvat. “Salvar” i “guarir” són termes paral·lels a la Bíblia. El cec és guarit i en resposta el seguirà tot glorificant Déu.

Un Déu que ens vol guarir i pot fer-ho; un Déu que vol el nostre bé més pregon i ens el pot donar; un Déu que es vol fer present a la nostra vida per reconciliar-nos amb Ell i restaurar-nos i que segueix fent-ho avui en el sagrament de la Reconciliació. Perquè el mateix Déu que diu a la comunitat d’Efes: Tinc contra tu que no estimes com abans estimaves. No li diu després: Vés-te’n que no vull saber res més de tu! Sinó: Recorda com eres abans i com has decaigut. Penedeix-te i torna a fer com havies fet.

Que aquesta Eucaristia ens reveli novament aquest amor de Jesús per nosaltres, un amor que no fa la vista grossa al pecat, però un amor que pot cobrir amb entranyes de misericòrdia tota una vida de pecat i allunyament de Déu restaurant-la de soca-rel.