“Jesús, sabent que anaven a apoderar-se d’ell per fer-lo rei, es retirà tot sol a la muntanya”. Per què s’escapà Jesús de la gent si, en el fons, acabava d’aconseguir el que pretenia? La multitud el reconeixia com un salvador messiànic: multiplicador de pans com el profeta Eliseu, obrant prodigis en vigílies de la festa dels Àzims i Pasqua com si es tractés d’un nou Moisès.
A més, el desig de fer-lo rei no provenia d’anhels revolucionaris, ni de proclamar-lo cabdill d’un exèrcit galileu lliure, ni de restaurar la monarquia extingida pels babilonis. L’evangeli no al•ludeix a res d’això, sinó que descriu la multiplicació dels pans com un banquet escatològic de ressons messiànics on “tothom quedà satisfet” i, a més, es recolliren dotze coves amb les sobres. Es tractava d’un signe magnífic de la irrupció del Regne de Déu. Els agraciats així ho reconegueren i obraren en conseqüència volent coronar-lo com a rei. Per què Jesús deixà perdre aquesta oportunitat i es retirà tot sol a la muntanya? - ens preguntem de nou...
Una primera resposta ens la dóna el mateix text: “anaven a apoderar-se d’ell per fer-lo rei”, és a dir, es tractava d’una decisió aliena a ell que la multitud, satisfeta la gana i satisfet l’esperit, determinarien amb més eufòria que sentit comú. Jesús no es deixà endur per l’exaltació del moment -que sempre esdevé un foc d’encenalls-. Per això es retirà tot sol, esquivant amb intel•ligència una ocasió que l’hagués convertit en un reietó efímer. Perquè els reis instituïts pels humans tard o d’hora acaben fallant, caient o morint.
La reialesa de Jesús es manifesta solemnement en la seva mort en creu -i no abans-, per òptimes que siguin les condicions. L’evangeli de Joan converteix el relat de la passió de Jesús en un relat d’entronització reial, la creu en un tron, i a Jesús en un rei glorificat amb un rètol que ho testimonia en tres llengües: El rei dels jueus.
Perquè la veritable reialesa de Jesús és la instituïda per Déu, no la reconeguda pels humans. La veritable reialesa de Jesús és fruit de la seva mort glorificadora, no d’entusiasmes col•lectius on tothom queda satisfet.
I nosaltres, renunciarem a corones humanes -per merescudes que siguin- per anar més decidits a l’encalç de corones celestials?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada