diumenge, 15 de juliol del 2012

Cridats a una missió (Diumenge 15)

Vident, vés-te’n d’aquí”, reprèn amb menyspreu el sacerdot Amasies al profeta Amós. ¿Que hauria dit i fet aquell pagès de Tècoa reconvertit en profeta per ser expulsat d’un santuari reial? Llegint els nou capítols del llibre d’Amós descobrirem un discurs provocatiu amb els poderosos i una crítica acèrrima vers una religiositat buida de contingut. Amós subratlla que no es profeta per gust, ni per tradició familiar, ni per guanyar-se les garrofes, sinó perquè Déu l’ha cridat: “Vés a profetitzar a Israel, el meu poble”.
Jesús també cridà els dotze i, donant-los poder sobre els esperits malignes, els envià a predicar la conversió, a treure dimonis i a ungir amb oli els malalts. Segons la nostra mentalitat de creients del segle XXI, ens mirarem amb cert recel aquesta mena de missió, o la considerarem poc adequada pels nostres temps.
Però tenir poder sobre els esperits malignes significa tenir criteri gràcies a centrar-nos en Jesucrist, adorant-lo únicament a ell i no a nosaltres mateixos, als nostres col·lectius, societats o estats.
Predicar la conversió és, segons la tradició jueva, tornar a Déu. Per la tradició grega la conversió significa canviar de pensament i de comportament. Perquè la proximitat amb Déu ens permet discernir el que és superficial del que és essencial, el que és bo del que és dolent, i actuar en conseqüència. Però l’allunyament de Déu ens fa perdre el nord i, aleshores, el nostre pensament es fragmenta i es distorsiona, afectant a la nostra moralitat i a la nostra praxi quotidiana.
Treure dimonis és expulsar els esperits malignes que, encarnats en la nostra realitat, ens posseeixen: són l’orgull, la prepotència, l’enveja, la vanitat, la crítica, la queixa constant, el rebuig de Déu o de coses espirituals..., i tants altres dimonis que ens fan creure que nosaltres som Déu.
Ungir amb oli és més que amorosir els cossos dels malats: es tracta també d’amorosir els cors adolorits i els esperits porucs amb les paraules guaridores i esperançades de Déu, “que ha volgut unir en el Crist tot el món, tant el del cel com el de la terra”.