dijous, 1 de juliol de 2010

Silenci profètic (Dijous 13)

Jo no sóc profeta ni he estat mai de cap comunitat de profetes”. Aquesta és la resposta -sorprenent per a nosaltres- que dóna Amós al sacerdot Amasies quan li diu que marxi al regne del Sud, i que allí es guanyi la vida fent de profeta. Per què respon que no és un profeta?

Quan Amós subratlla que “el mateix Senyor m’ha pres de darrere els ramats i m’ha dit: “Vés a profetitzar a Israel, el meu poble” ens està explicant el tret característic de la profecia bíblica: que no és tracta d’un ofici corporatiu heretat de pares a fills, ni d’un modus vivendi com s’esdevé amb els profetes dels altres pobles de l’Antic Pròxim Orient. El profeta bíblic ho és en virtut d’una vocació rebuda de Déu; es tracta d’una revelació divina assumida pel profeta. Amós era pastor i pagès i ho va deixar. Aquest és el copyright d’un profeta del poble d’Israel, el seu tret diferenciador.

Aquest tret exclusiu esdevé la creu i la glòria del profeta bíblic perquè l’elecció divina sovint és causa de rebuig humà. Pels qui envolten el profeta, esdevé difícil captar la seva profunditat i entendre el seu discurs alternatiu, sempre diferent, segons el tarannà del profeta i el moment històric que es viu.

Per això se’ns acut que el discurs més profètic que actualment podem fer els creients és el del silenci absolut. És tanta l’energia i el temps que malmetem justificant-nos, o defensant-nos, o criticant-nos, o queixant-nos, o fent discursos que caiguin bé, o fent discursos que caiguin malament, o dient la nostra públicament..., que si, de sobte, calléssim a tots els nivells, la nostra societat quedaria saccejada. Si féssim silenci potser deixariem que ressonés més nítidament la veu de Déu.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Lucía Caram, crec que referint-se a espiritualitat i contemplació, deia que “no fer res” és alliberar la força de Déu que ens habita. En el silenci s'expressa això que no podem demostrar: Déu. L'experimentem, i encara que no el puguem demostrar, podem ser-ne testimonis, testimonis de l'Absolut.
Potser podríem dir, enllaçant amb les teves paraules, testimonis silenciosos però molt eloqüents.