dimecres, 21 de juliol de 2010

Els tres nebots (Rondalles beduïnes 1)

Hi havia una vegada un home que era oncle de tres nebots i volgué descobrir quin d’ells era el més intel·ligent dels tres.
Un dia sortí amb un camell i amb el nebot més gran i s’aturà en un indret on no hi havia cap arbust ni llenya seca, només una acàcia verda. Li digué al noi: “Nebot meu, dormiré una mica. Tu, mentrestant, prepara’m una coca". El nebot respongué: “D’acord, estimat oncle!”. L’oncle es posà a dormir i el noi començà a cercar llenya seca per fer foc i coure la coca. Buscà, buscà i no trobà res. Comprovà que l’acàcia no tingués una branca seca que no hagués vist, però res de res, l’acàcia era verda i la seva fusta impossible d’utilitzar pel foc. Renuncià a preparar la coca per l’oncle i romangué allí esperant que aquest es despertés. Quan l’oncle es desvetllà, li demanà al nebot: “Nebot meu, m’has preparat la coca com t’havia demanat?” El nebot respongué: “Estimat oncle, perdona’m, he cercat una bona estona llenya seca però no n’he trobada, i l’única acàcia que hi ha és completament verda”. L’oncle digué al nebot: “No importa, nebot meu, Vés, prepara el camell que tornem a casa”. I van tornar al campament.
Dies després, l’home prengué amb ell el segon dels tres nebots i el portà al mateix lloc. Arribats, l’oncle digué al nebot: “Nebot meu, vull dormir una mica, Tu, mentrestant, prepara’m una coca”. El nebot respongué: “D’acord, estimat oncle!”. L’home es posà a reposar i el nebot començà a cercar llenya seca pel foc, però no en trobà ni un sol grapat. Anà a veure l’acàcia però aquesta era completament verda. Descoratjat, s’assegué al costat de l’oncle esperant que es despertés. Passada una estona l’oncle es desvetllà i demanà al nebot: “Nebot meu, m’has preparat la coca?”. “El nebot li contestà: “Perdona’m, estimat oncle, però no hi ha llenya seca per aquí i l’acàcia és completament verda. És impossible fer foc aquí”. L’home li digué al nebot: “Nebot meu, no importa. Ensella el camell, que tornem a casa”.

Passats un dies, l’home prengué amb ell el més jove dels tres germans i el portà al mateix lloc dels altres dos. Arribats, digué al nebot: “Nebot meu, vull reposar una mica. Tu, mentrestant, prepara’m una coca”. El nebot digué: “D’acord, estimat oncle!”. L’home es posà a dormir i el noi començà a cercar llenya seca, però no en trobà. Anà a comprovar que no hi hagués una branca seca en l’acàcia, però aquesta era completament verda. Mentre observava les branques verdes de l’acàcia pensà dintre seu: “Aquesta fusta no és bona per fer foc perquè es verda, però pot utilitzar-se per substituir un travesser de la sella. Podria prendre el travesser de fusta seca de la sella i utilitzar-lo pel foc, i fer un travesser nou amb una branca d’acàcia”. I així ho va fer. Es posà al treball i preparà la coca per l’oncle. Quan l’oncle es despertà li demanà al nebot: “Nebot meu, on és la coca que t’havia demanat?”. El noi digué a l’oncle: “Aquí la tens, estimat oncle”, i li portà la coca. L’oncle demanà al nebot: “Com ho has fet per coure la coca, car no hi ha llenya seca i l’acàcia és verda?". El nebot respongué: “He agafat una branca verda de l’acàcia i he fet un travesser per la sella, que he muntat enlloc del que hi havia i que m’ha servit per preparar el foc”. L’oncle s’adonà que aquell era el nebot més intel·ligent de tots. Van menjar plegats la coca i després l’oncle digué: “Estimat nebot, ja podem tornar a casa”, i preparat el camell, van tornar al campament.

1 comentari:

Titània ha dit...

Potser la cosa està en que no hi veiem més enllà del nas i que tenim al nostre abast molts més recursos -i molt més a prop i molt senzills- del que som capaços d'adonar-nos?