Kabalat Shabat (Cròniques jerosolimitanes 2)

Divendres a la tarda. Surto de la biblioteca i faig el camí habitual cap a casa: Porta de Damasc, pujo cap a la Porta Nova per l'exterior de la muralla, baixo per Mamila (on hi ha les Filles de la Caritat), segueixo pel carrer rei David, creuo l'avinguda "King George" i arribo a casa. Quan m'acosto a la part jueva es respira una gran tranquil.litat. Les botigues ja estan tancades i la circulació dels cotxes és escassa.

Al voltant de 2/4 de 7 sona la sirena anunciant el Shabat. A les cases religioses la mare encén l'espelma del Shabat i fa la pregària pertinent. És hora d'anar a la sinagoga a celebrar el Kabalat Shabat (la Rebuda del Shabat). A prop de casa hi ha una sinagoga anomenada Shirà Jadaixà (Nova Cançó) que fa honor al seu nom i canten de meravella. Pertanyen al judaisme conservador però dins d'aquest grup són molt paritaris: homes i dones preguen separats però elles no són al darrera, sinó al costat, només separats per una cortina transparent que, quan acaba la celebració, s'obre per donar les informacions escaients. En aquesta comunitat hi ha la particularitat que les dones també dirigeixen la pregària.

Arribo amb un altre caputxí minuts abans de les 7 i ja hi ha gent cantant salms. Agafem el ritual i ens afegim. Segueix el cant de salms fins que arriba el moment del cant solemne del "Lejà Dodí" que dóna la benvinguda al Shabat talment com si fos una núvia que s'espera amb delit. En un moment donat del cant tohom es gira cap a la porta d'entrada com a signe d'acollida respectuosa del Shabat enmig de l'assemblea. Després es recita de forma comunitària -deixant un espai de silenci per a fer-ho de forma personal- la professió de fe: el Shemà Israel. Finalment ve la pregària ancestral de les divuit benediccions.

Obren la cortina de separació d'homes i dones i donen informacions. Diuen que si hi ha algú que no tingui on celebrar el sopar de Pasqua -que serà el proper dia 19- que ho digui que li buscaran una família que l'aculli.

Sortim desitjant-nos tots plegats "Shabat Shalom", alguns es queden a la comunitat per parlar, però la majoria marxen ràpidament cap a casa per a celebrar el sopar solemne que comença amb la bendicció, del cap de família, del pa i del vi.