Dimarts al matí. Són quarts de sis (aquí es resa a les sis!). Miro per la finestra que està encarada vers la ciutat vella emmurallada, cap a l'est. Es veu, a l'horitzó, enmig de la foscor, la franja vermellosa de tons càlids i suaus de l'albada. Destacaven, al seu davant i amb una senzilla solemnitat, els campanars de l'església de Betfagé -a la muntanya de les Oliveres- i el campanar de l'església dels armenis, situada davant la porta de Sió. Els ocells es despertaven i feien sentir el seu piular, fent-te adonar que el silenci que hi havia era complert. Què més es pot demanar al començar la primera jornada a Jerusalem?Els altres dies ja no he vist l'albada malgrat mirar, per la finestra, a la mateixa hora. Els ocells segueixen fent les seves cantarelles matinals, i el silenci continua...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada