“Beneïu el poble d'Israel amb aquestes paraules”. Aquest és l’encàrrec de Iahvè a Moisès a transmetre al seu germà Aaron i al llinatge sacerdotal. Beneir el poble és antropològicament fonamental: significa dir coses bones als altres, com resa l’etimologia llatina (bene-dicere), que fomenta la receptivitat i el diàleg. També és sociològicament important, perquè cohesiona el col·lectiu de destinataris que reben aquesta benedicció. Per últim, beneir és decisiu en sentit religiós, perquè obre l’existència humana a realitats transcendents, que permeten contemplar l’existència humana des d’una altra perspectiva; i alhora perquè permet assaborir, en virtut de la recepció de la benedicció, la proximitat divina en la qual creiem. Per totes aquestes raons el salm responsorial proclamava: “Que Déu s'apiadi de nosaltres i ens beneeixi”.
Sant Pau escrivia als Gàlates que “Déu envià el seu Fill, nascut d'una dona, nascut sota la Llei, per rescatar els qui vivien sota la Llei”. Seguint amb el tema de la benedicció divina, aquesta no es manifesta de manera inconcreta: ho fa en majúscula i de manera plena a través de Jesucrist, Déu encarnat i pròxim, fill de Maria i fill de l’aliança per la circumcisió, una aliança que es concreta en les observances de la Llei. És aquest context històric immediat que Jesús ve a rescatar, portant a compliment les promeses divines manifestades en aquesta Llei i que són esdevenir fills de Déu de manera plena, que com deia el mateix apòstol: “i si ets fill, també ets hereu, per gràcia de Déu”.
L’evangeli de sant Lluc explicava l’adoració dels pastors a Jesús i la seva circumcisió el vuitè dia després del naixement. Els pastors són la versió espontània, meravellosa, joiosa que canta la presència de Jesús. La circumcisió és la versió de la formalització religiosa, que circumscriu l’infant en els paràmetres de la tradició jueva en la qual s’educarà. La imposició del nom etimològic de Jesús, que significa Iahvè salva, segueix la línia d’altres personatges de la història d’Israel amb noms equivalents: Josuè (Iahvè salva), Isaïes (salvació de Iahvè), Osees (Salva, Iahvè!), Eliseu (El meu Déu salva). De fet, el nom de Jesús confirma el que cantaven els pastors. Entremig, “Maria conservava aquests records en el seu cor i els meditava”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada