“Eren gent de tota nacionalitat, de totes les races, i de tots els pobles i llengües”. Aquest era el comentari del llibre de l’Apocalipsi sobre la visió celestial del vident Joan, que contemplava una assemblea internacional, una mena d’ONU celestial reunida al voltant de l’Anyell, que és Jesús ressuscitat i exalçat a les altures. Aquest gran col·lectiu el composen persones escollides, com a l’ONU, a causa dels seus mèrits, que en el cas de l’Apocalipsi és haver donat testimoniatge de Jesucrist fins a vessar la sang com a màrtirs: “Aquests són els qui venen de la gran tribulació. Han rentat els seus vestits amb la sang de l'Anyell, i els han quedat blancs”. Amb vint i un segles de tradició cristiana, aquesta assemblea celestial de màrtirs al voltant de l’Anyell esdevé incalculable.
També dins els escrits de segell joànic, la primera carta de Joan presentava el seu llenguatge entranyable i proper que el caracteritza: “Estimats, mireu quina prova d'amor ens ha donat el Pare: Déu ens reconeix com a fills seus”. Parlar a les comunitats amb estimació fraterna, declarar que Déu és Pare i que els destinataris són fills de Déu és estimular tots els creients a que ens fonguem en una abraçada eterna, tant amb els que tenim al costat com amb els difunts que ens esperen. Aquesta esperança que Déu ho culminarà tot positivament ens purifica, com expressava la mateixa carta.
L’evangeli de sant Mateu ens recordava el fragment de les benaurances, com ho fa cada any per la festa de Tots Sants i que celebrem acompanyada per la commemoració dels Fidels difunts. L’evangeli explicava que “en veure Jesús les multituds, pujà a la muntanya, s'assegué i els deixebles se li acostaren. Llavors es posà a parlar i els instruïa”. Com en la lectura de l’Apocalipsi, també hi ha multituds, però a l’evangeli són terrenals. Els deixebles envolten Jesús com a primers destinataris del seu missatge, que s’adreça a tothom anomenant feliços els qui aparentment són infeliços per les vicissituds de la vida. S’anuncia que la dificultat existencial canviarà si es viu amb fe. Però Jesús també interpel·la directament els seus deixebles: els anomena feliços si viuen amb fe les ofenses, les persecucions i les calumnies per causa de ser deixebles seus. Per això remata dient: “Alegreu-vos-en i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel”. De fet, la recompensa final del creient és al cel, però a la terra hem de viure amb dignitat i compromís la nostra fe. La felicitat que proclama Jesús és un regal diví, però que s’obté amb fe i amb obres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada