“Els amalequites anaren a Refidim per atacar el poble d'Israel”. Ho explicava el llibre de l’Èxode: els israelites havien fugit d’Egipte i estaven acampats a Refidim, a la recerca d’aigua, reposant del seu trajecte pel desert. L’atac amalequita rebia la resposta directa de Josuè liderant el combat i de Moisès pregant per la victòria dalt d’un turó, ajudat per Aaron i Hur. Seria poc honest instrumentalitzar el relat per justificar els atacs i les defenses entre israelians i palestins, que de sobte i després de dos anys de guerra ens han sensibilitzant tant. Tanmateix, l'episodi bíblic mostra la complexitat dels conflictes quan es disputa un territori. En el context del llibre de l’Èxode el missatge de l’episodi és clar: els israelites acaben de fugir de l’esclavatge, estan de pas i actuen en defensa pròpia, amb el plus del suport diví que els ha alliberat d’Egipte i ara els ajuda a obtenir la victòria. La victòria dels israelites a Refidim depèn, en darrera instància, de la mà de Déu i de la confiança que es diposita en ell. Així ho declarava el salm responsorial: “Alço els ulls a les muntanyes: d'on em vindrà l'ajuda? L'ajuda em vindrà del Senyor”.
Sant Pau, un diumenge més, continuava exhortant el seu deixeble i col·laborador Timoteu. Avui li deia: “L'Escriptura és inspirada per Déu i és útil per a ensenyar, convèncer, corregir i educar en el bé, perquè l'home de Déu sigui madur, sempre a punt per a tota obra bona”. L’apòstol considerava inspirat per Déu el que nosaltres diem Antic Testament. La tradició cristiana el considerem indispensable per entendre el Nou Testament i, com també assenyalava Pau, per esdevenir creients madurs i coherents en la praxi. Tota l'Escriptura, Antic i Nou Testament, mereix veneració, meditació i estudi per interpretar-la adequadament i no romandre en lectures literalistes i tendencioses que la manipulin i la banalitzin, com es podria fer amb la primera lectura.
L’evangeli de sant Lluc explicava la paràbola de Jesús sobre la vídua persistent i la introduïa amb el missatge final a considerar: “Jesús deia als deixebles aquesta paràbola, per ensenyar que hem de pregar sempre, sense perdre mai l'esperança”. Jesús afegia al final del relat que Déu acabarà fent justícia als persistents, però sense aclarir quan. Aquesta indefinició esdevé la prova de foc de la nostra esperança que, malgrat els alts i baixos, ha de mantenir ferma la nostra fe fins a la consumació dels temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada