“El crit d'auxili dels desvalguts penetra més enllà dels núvols”. Ho afirmava el llibre de Jesús, fill de Sira, en la primera lectura, sobre la receptivitat divina vers el clam dels pobres, els oprimits i els desvalguts. Déu s’allunya dels típics comportaments humans de fer reverències als qui estan per damunt nostre i d'ignorar amb prepotència els qui tenim per sota. Per això la lectura insistia que “el Senyor rep benèvolament els qui l’honoren” i que “no tardarà a sortir a favor d’ells”. La resposta del salm responsorial ho corroborava: “Quan els pobres invoquen el Senyor, ell els escolta”.
Sant Pau, seguint amb les exhortacions a Timoteu, avui li confessava: “El Senyor em salvarà de tots els qui em volen perjudicar”. L’apòstol explicava el seu desemparament en situacions extremes, com presentar-se davant d’un tribunal com acusat sense el suport de ningú. En aquells moments, Pau reconeix que Déu el sostenia: “el Senyor m'assistia i em donà forces”. Per això contemplava el seu empresonament final a Roma com la recta final del seu agitat ministeri: “Després de lluitar en aquest noble combat i acabada la cursa em mantinc fidel”. La perseverança en la fe de Pau és un estímul molt clar per no defallir en el nostre camí creient quan tothom ens vagi en contra.
L’evangeli de sant Lluc explicava la paràbola de Jesús sobre el fariseu i el publicà que pugen al temple a pregar. L’evangeli anunciava el missatge de la paràbola de bell principi: “Jesús digué aquesta paràbola a uns que es refiaven que eren justos i tenien per no res a tots els altres”. Per això, com sentencia Jesús al final, el fariseu complagut tornarà a casa sense perdó mentre que el publicà penedit tornarà perdonat. El missatge final és clar: “Tothom qui s'enalteix serà humiliat, però el qui s'humilia serà enaltit”. És inevitable que cataloguem els altres a partir de la nostra situació: com més benestant, serem més complaents amb nosaltres i més crítics amb els altres; com més precària, serem més comprensius amb els altres i amb nosaltres mateixos. A la fi, Déu serà qui ens posi a lloc, però podem treure-li feina si procurem fer com el publicà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada