“Jacob donà a aquell lloc el nom de Fanuel”. Ho explicava el llibre del Gènesi respecte l’enigmàtica lluita del patriarca amb un ésser diví. En l’intercanvi final de noms, Jacob es converteix en Israel per la seva gosadia, però el misteriós personatge diví evita de donar el seu, tanmateix, beneeix el patriarca. Jacob sí que posa nom al lloc: “Fanuel”, per deixar constància que Déu se li va manifestar i no va perdre la vida, només quedà “tocat” de la cama, però tocadíssim per dins.
Jesús esdevé el Fanuel, el “rostre de Déu” del Nou Testament, que també ens deixa tocats si ens hi atansem i que foragita dimonis de tota mena, interiors i exteriors, silenciosos i cridaners. Jesús també parla de collites abundants, com les que ens envolten al Miracle, i demana més segadors que animin la multitud de gent “malmenada i desesperançada”, perquè es faci seva la frase del salm responsorial: “Quan em desvetlli, us contemplaré fins a saciar-me'n”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada