“Déu es proposava de salvar un gran poble”. Amb aquesta declaració solemne, Josep responia als seus germans, atemorits de revenja després de la mort de Jacob i el seu enterrament a la cova de Macpelà. Els diàlegs entre germans traspuen emotivitat a flor de pell: “Et preguem que ens perdonis la nostra culpa. Pensa que també nosaltres som servidors del Déu del teu pare”; ho diuen els germans, agenollant-se davant Josep, que “plorava mentre escoltava aquestes paraules”. Déu escriu recte amb ratlles tortes, seria la conclusió de la història de Josep i de tota la història bíblica. Els designis divins sempre superaran els designis humans.
Amb aquest pensament, Jesús exhorta els seus deixebles, dient-los: “No tingueu por dels qui maten només el cos, però no poden matar l'ànima”. Jesús anima a desafiar les conveniències humanes quan aquestes dilueixen els designis divins. Tanmateix, conscient de les dificultats que implica anar contracorrent, Jesús anima ser valents: “Déu us té comptats cada un dels cabells. No tingueu por.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada