“Et convertiràs al Senyor, el teu Déu, amb tot el cor i amb tota l'ànima”. Són paraules que Moisès adreça als israelites perquè optin de manera decidida per Iahvè i integrin els manaments de la Torà dins la seva forma de viure. Ho han de fer amb tot el cor i tota l’ànima; no obligats sinó convençuts; no com una submissió sinó com una font d’alliberament interior i exterior; no com complir impossibles sinó posar ordre al que és proper i donar sentit al que és possible. Moisès ho deia clar: “La Llei que avui et dono no és massa difícil per a tu, ni és fora del teu abast”.
La carta als Colossencs adreçava una mirada universal i contemplativa a l’obra divina, on hi destacava Jesucrist com a “imatge del Déu invisible, engendrat abans de tota la creació”. Ell és l’abans, l’ara i el després. Ell és també el cap de l’Església, família universal de creients disposats a anunciar que Jesucrist és “la plenitud de tot el que existeix”. Jesucrist ho agermana tot amb Déu, pacificant cors i esperits a través de la sang de la creu.
L’evangeli de sant Lluc explicava el debat de Jesús amb un mestre de la Llei sobre la vida eterna. El mestre de la Llei responia amb els arguments de l’Escriptura d’estimar Déu per damunt de tot i als altres com a un mateix per aconseguir-la. Jesús aprova el seu comentari i explica la paràbola del bon samarità, que apuja el llistó amb un punt de crítica al tractar el tema sobre qui són els altres. Jesús vol deixar ben clar, explicant la paràbola, que els altres es refereix a tothom, i no només als qui són del meu grup, del meu col·lectiu, de la meva família, del meu país o de la meva ètnia. El mestre de la Llei ho entén i per això Jesús li diu: “Doncs tu fes igual”. Però si nosaltres no entenem que els altres es refereix a tothom, mai no podrem fer igual que el bon samarità i romandrem tancats en els nostres cercles de confort, despreocupats fins i tot de la vida eterna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada