Sé que no quedaré avergonyit (Diumenge de Rams 2024)

“Sé que no quedaré avergonyit”. Aquesta és la convicció que manifestava el Servent Sofrent de Iahvè, un personatge enigmàtic que apareix en el llibre del profeta Isaïes. La tradició cristiana veu en les vicissituds d’aquest Servent l’anunci de la passió, mort i resurrecció de Jesús. Els humans, per molt creients que siguem, tenim pànic a ser avergonyits davant els altres, a que se’ns desqualifiqui públicament, sigui en l’àmbit familiar, amical, comunitari, laboral o social. Per això esdevé tan colpidora la manifestació de confiança que aquest Servent sofrent expressa amb tanta determinació i enmig d’ultratges i atacs a la seva persona.

El salmista també ho reflectia quan, en una situació semblant a la del Servent de Iahvè, expressava: “Tots els qui em veuen es riuen de mi, amb els llavis i amb el cap prenen aires de mofa”. La tradició cristiana llegeix aquest salm 21 com la pregària de Jesús a la creu. Nosaltres hem repetit la mateixa frase de Jesús abans de morir, i que obre el salm: “Déu meu, Déu meu, per què m'heu abandonat?”

Sant Pau, escrivia als cristians de Filips un dels fragments més llegits en la litúrgia, l’himne de la kènosi o de l’anorreament absolut de Jesús. Del més elevat descendí al més baix, i del més baix, ascendí de nou al més alt “perquè tothom, al cel, a la terra i sota la terra, doblegui el genoll al nom de Jesús”. El misteri de la fe cristiana apareix concentrar en aquest himne: encarnació, passió, mort, resurrecció i exaltació a les altures, perquè “tots els llavis reconeguin que Jesucrist és Senyor, a glòria de Déu Pare”.

En la lectura de la passió segons sant Mateu hem escoltat que, a la casa del gran sacerdot on Jesús és interrogat “alguns començaren a escopir-lo, a tapar-li la cara, a donar-li cops de puny”. L’avergonyiment públic que Jesús rep és total. Així mateix, la seva mort va ser una mort vergonyosa, amb un gran crit final que expressava l’esclat d’haver acumulat tant ultratge: “Jesús llançà un gran crit i expirà”.

Aquests dies toca fer silenci interior i avergonyir-nos de la nostra poca capacitat de suportar la vergonya pública, com li succeí a Pere; avergonyir-nos de la nostra poca predisposició a fer de Cireneu, compartint la vergonya de carregar la creu. La gran lliçó de Jesús morint a la creu és que, per triomfar de debò, cal perdre de debò. Ho assaborirem la nit de Pasqua.