Dedicar-nos a les bones obres (Diumenge 4rt Quaresma)

“El Senyor arribà a enutjar-se tant contra el seu poble que ja no hi havia remei.” Aquest és el comentari del segon llibre de les Cròniques sobre la descura del temple de Jerusalem per part dels sacerdots i del poble. Profanaven el recinte amb costums abominables d’altres nacions, es burlaven dels missatgers de Déu i escarnien els profetes. El llibre de les Cròniques explica que, tot plegat, provocà  la destrucció del temple, de la ciutat, i la deportació a Babilònia, però no obstant això, es llegeix la catàstrofe com un temps de repòs i de revisió, a fi de recomençar amb la lliçó apresa quan el rei Persa Cir permeti la reconstrucció del temple i el retorn dels deportats. Si la dita popular diu: “no hi ha mal que duri cent anys”, en aquesta lectura es transforma en: “no hi ha mal que duri setanta anys”, i amb l’afegit d'aquesta altra dita: “A gran mal, Déu ajuda”.

El fragment de la carta als Efesis repetia tres vegades que si Déu salva els creients en Jesucrist és per pura gràcia, no com un premi de les obres realitzades. De fet, des del nostre baptisme vam ser incorporats a aquesta salvació divina, que vam rebre gratuïtament i sense adonar-nos-en. Però com a batejats hem d’assumir el que escrivia la carta:  “Déu ens ha creat en Jesucrist per dedicar-nos a unes bones obres que ell havia preparat perquè visquem practicant-les.” Ser cristià exigeix correspondre amb bones obres a tants dons divins.

L’evangeli de sant Joan explicava un fragment de la conversa de Jesús amb Nicodem. Es presenten i es repeteixen els termes de creure i vida eterna, de salvació i condemnació, de llum i foscor, sempre al voltant d’acceptar o rebutjar la figura del Fill, que es menciona de diferents maneres: Fill de l’home, Fill únic, Fill únic de Déu. Per als cristians, Jesús és la manifestació d’aquest Fill en majúscula. Per això, creure en Jesús, el Fill, significa entrar en la dimensió de la vida eterna, de la salvació i de la llum, que traduït a un llenguatge no teològic significa viure la nostra vida present amb confiança, amb esperança i amb sentit. I com deia Jesús en l’evangeli: “I que tothom vegi què fan, ja que ho fan segons Déu”.