Feu renéixer en mi un esperit ferm (Diumenge 5è Quaresma)

“Els perdonaré la culpa i no recordaré més el seu pecat”. Aquesta era la conclusió que Iahvè, per boca del profeta Jeremies, adreçava al casal d’Israel i al casal de Judà. Iahvè proposa a tot el poble israelita de recomençar a través d'una aliança nova. No és fàcil que els humans perdonem les culpes i oblidem els pecats quan hi ha lligams familiars o s’han fet opcions de vida. Les ferides que deixem o ens han deixat costen de tancar. Però Iahvè així ho farà amb Israel. La resposta divina a l'aliança del Sinaí repetidament malmesa és fer net i tornar a començar. En llenguatge informàtic en diem reconfigurar l’ordinador. Aleshores, tot esdevé nou i es torna a començar de zero. Aquesta era, en el fons, la demanda que el salmista feia a Déu, expressada en llenguatge religiós: “Creeu en mi un cor ben pur, feu renéixer en mi un esperit ferm”.

La carta als Hebreus ens submergia anticipadament en la Setmana Santa. Primer, descrivia l’agonia de l’hort de Getsemaní quan explicava: “Jesús s'adreçà a Déu, que el podia salvar de la mort, pregant-lo i suplicant-lo amb grans clams i amb llàgrimes”. També evocava la passió i mort de Jesús: “Tot i que era el Fill, aprengué en els sofriments què és obeir”. Per últim, anunciava la seva exaltació al cel: “Es convertí en font de salvació eterna per a tots els qui se li sotmeten”. Sotmetre’s a Jesús és cert que implica renúncies, però són renúncies que no anul·len la nostra persona sinó que la fan créixer. Així ho expressava Jesús en l’evangeli que hem escoltat: “El Pare honorarà els qui es fan servidors meus”.

L’evangeli de sant Joan també ambientava la Setmana Santa. Ho expressava Jesús quan proclamava: “Ha arribat l’hora que el Fill de l’home serà glorificat”. Es tracta d’un anunci velat de la seva mort i resurrecció, que també anunciava amb l’al·legoria del gra que ha de morir per fecundar: “Si el gra de blat, quan cau a terra, no mor, queda sol, però si mor, dona molt de fruit”. Però Jesús no amaga la lluita interior ni el voler fer marxa enrere, quan manifesta: “En aquests moments em sento torbat. Què he de dir? Pare, salveu-me d'aquesta hora?” L’hora de Jesús arribà quan va ser enlairat a la creu: “Quan seré enlairat damunt la terra, atrauré tothom cap a mi”. Benaurada creu, on Jesús ens obre els braços per acollir les nostres torbacions i les nostres ganes de fer marxa enrere quan les responsabilitats ens pesen massa.