“Ara és l’hora de la victòria del nostre Déu, l’hora del seu poder i del seu Regne i el seu Messies ja governa”. Aquesta és la proclamació celestial de la victòria divina sobre les forces del mal. Ho escoltàvem en el llibre de l’Apocalipsi. En aquest combat participa una dona resplendent com el sol, amb la lluna sota els peus i coronada amb dotze estrelles. La litúrgia ens convida a identificar-la amb Maria assumpta al cel i que participa de manera directa d’aquesta victòria divina gràcies al seu fill Jesucrist.
Sant Pau, escrivint als corintis, ens convida a seguir amb la mirada enlairada vers les altures quan tracta el tema de la resurrecció final dels morts, que Jesucrist ha inaugurat anticipadament i que tindrà lloc en el moment oportú: en primer lloc ressuscitant els qui creuen en ell, i a continuació, sotmetent de manera definitiva les forces del mal i fins i tot la mort. Com a colofó, Jesucrist posarà el Regne de Déu en mans del seu propietari, el Pare celestial: “El darrer enemic destituït serà la mort. Perquè l’Escriptura diu que tot ho ha posat sota els seus peus”.
L’evangeli de Lluc baixa directament del cel a la terra amb
Maria i Elisabet de protagonistes amb els corresponents fruits de les seves
entranyes: Jesús i Joan Baptista. Ambdues dones, enmig de l’exultança pel
trobament, no perden en cap moment el referent celestial: Elisabet proclamant “Qui soc jo perquè la mare del meu Senyor em
vingui a visitar?”; i també Maria reconeixent que tot és obra divina: “El Totpoderós obra en mi meravelles”.
Les meravelles divines es concreten en la celebració d’avui que commemora l’assumpció de Maria al cel: si sant Pau explicava que Jesús esdevé el primer ressuscitat d’entre els morts, podem afegir que Maria és la segona ressuscitada abans de la fi dels temps. La solemnitat d’avui contempla Maria asseguda a les altures al costat del seu Fill Jesucrist, que ha estat exalçat a la dreta divina com a expressió de la seva reialesa i poder eterns. L’antífona de l’evangeli ho proclamava amb claredat: “Maria ha estat enduta al cel. Els àngels se n’alegren”. Nosaltres no som àngels, però des de la terra també ens n’alegrem i ho expressem celebrant una de les festivitats més populars del calendari litúrgic, amb aplecs que avui es celebren en tantes localitats de la nostra terra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada