"Estima els altres com a tu mateix", deia sant Pau en la segona
lectura. "Qui estima no fa cap mal
als altres", també deia. Per últim, també afirmava: "Estimar és tota la Llei".
Aquestes frases són veritats
com un temple: són principis o afirmacions generals que no entren en el detall,
que no tracten la lletra menuda, però tots sabem que quan entrem en el detall
és quan plora la criatura, quan tractem el concret és quan apareixen les
dificultats: d'això tracta la primera lectura i l'evangeli.
Quan Iahvè diu al profeta
Ezequiel que el fa sentinella per vetllar sobre el poble, li demana que s'ocupi
del concret, però seguint el criteri de la veu divina per avaluar la seva acció
vigilant: en primer lloc, ha d'estar atent a la veu divina, i en segon lloc
advertir el pecador, el punt més difícil i desagradable. De fet, el títol de
sentinella té una connotació de control i de responsabilitat afegida.
A l'evangeli de Mateu, Jesús
dona instruccions als deixebles per quan hi hagi conflictes en la primitiva
comunitat, on apreciem els següents criteris. En primer lloc, el criteri de
delicadesa i de tracte personal: quan un germà peca, li parles de tu a tu per
fer-lo reflexionar, i si no t'escolta, convoca dos o tres per fer-li entendre
el seu error. En segon lloc, el criteri d'autoritat per lligar i deslligar: si
el germà no fa cas, convoqueu tota la comunitat i expulseu-lo. En tercer lloc,
el criteri de posar-se davant de Jesucrist en pregària, perquè ell és enmig
dels qui es reuneixen en el seu nom a fi de realitzar les coses com ell.
Nosaltres, en la nostra
realitat, també ens toca fer de sentinelles, com Ezequiel, ens toca vetllar
pels altres si exercim de professors, o som responsables de treballadors, o som
alcaldes, o rectors de parròquia, o som responsables dels fills o dels pares
grans. Les lectures d'avui ens poden ajudar a exercir la nostra responsabilitat
amb la delicadesa que ens aporta el valor afegit de la fe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada