"Estic rendit de tant aguantar, ja no puc més", és una frase
que podria pronunciar molta gent en aquesta època de pandèmia, quan toca aguantar
tanta incertesa i tanta contrarietat. Però la frase la deia el profeta Jeremies
en la primera lectura, compartint la lluita interna que suscita la seva acció
profètica. Per una banda, Jeremies es manifesta seduït per Déu, captivat per la
seva paraula, que esdevé un foc interior que l'empeny a fer de portaveu diví, anunciant
futures devastacions i invasions, com finalment succeirà amb els babilonis.
Aquesta fidelitat interior contrasta amb la reacció exterior dels seus contemporanis:
el profeta és objecte de riotes. Per això sentencia que no pot aguantar més aquesta
contradicció. De fet, aquesta serà la constant de la seva vida, empresonat
diverses vegades, i finalment morint silenciosament a l'exili. La fidelitat a
Déu o fins i tot a una causa, no acostuma a ser un camí de roses, més aviat al
contrari.
Això ens ho corrobora Jesús a
l'evangeli, quan anuncia als seus deixebles que el seu destí, el final de la
seva predicació, serà a Jerusalem, on li tocarà patir molt fins arribar a morir.
També ressuscitarà, però passant necessàriament per la passió i la creu: la
humiliació pública i el rebuig col·lectiu. Jesús anuncia repetidament aquest
contrast en els evangelis, per fer entendre als deixebles que el camí del
triomf, que és la resurrecció, demana que assumim els sofriments i les penes
prèvies. El deixeble Pere, amb criteris ben humans, amonesta Jesús dient-li que
això no li pot passar a ell, i aleshores Jesús l'amonesta més fort:
anomenant-lo Satanàs i que el vol fer caure. Si la setmana passada, Jesús deia a
Pere que sobre ell edificaria l'Església i li donaria les claus del Regne del
cel, avui l'anomena Satanàs, perquè les seves mires han estat exclusivament
humanes. Per això Jesús fa un seguit d'exhortacions i de sentències als seus
deixebles, que també som nosaltres: "Si
algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i
m'acompanyi". "Qui vulgui
salvar la seva vida la perdrà, però el qui la perdi per mi, la retrobarà".
"Què en trauria un home de guanyar
tot el món si perdia la vida?"
Sant
Pau, a la segona lectura, escriu el mateix missatge de Jesús als cristians de
Roma, però l'apòstol utilitza un vocabulari més amable, dient: "Oferiu a Déu tot el que sou".
També afegeix: "No us emmotlleu al
món present". Això és el que ens està passant amb la pandèmia: com més
emmotllats estiguem al món present, més torbats i neguitosos viurem. Però el salmista
ens deia en el salm responsorial: "Sóc
feliç sota les vostres ales, em sosté la vostra mà".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada