El fragment del profeta
Ezequiel que avui hem escoltat és poc amable, però la realitat que li toca
lidiar és molt dura. Per aquesta raó, quan parla de la destrucció de Jerusalem,
Ezequiel barreja ventures i desventures, com nosaltres fem amb l'explosió al
port de Beirut o amb la pandèmia que ja supera els 700.000 morts.
Ezequiel, en les seves
visions, defensa els qui viuen amb dolor la catàstrofe col·lectiva, però anuncia la mort dels qui l'han provocada o l'han viscuda amb indiferència. Però per
altra banda, la seva fina sensibilitat profètica capta la presència de Déu, expressada
a través de querubins i dels quatre vivents, uns espectaculars éssers divins
que deixen una alenada celestial enmig del desastre general.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada