“Si algú matinejava per sortir a buscar-la, no s'hi haurà de cansar: la trobarà asseguda a les portes de casa.” La frase explicava la proximitat de la saviesa divina amb els humans, fins i tot trobadissa a les portes de casa. De fet, l’autor del llibre de la Saviesa comparava de manera subtil la saviesa humana amb la divina, la qual és assequible a tothom, sense elitismes ni privilegis. Només cal un bon cor i bona disponibilitat, com afirmava la lectura: “els qui l'estimen, arriben fàcilment a contemplar-la, la troben tots els qui la cerquen.” Avui dia parlem constantment d’Intel·ligència Artificial, la IA: una saviesa que complementa la saviesa humana natural, però que no la substitueix. Així mateix, la saviesa humana complementa la saviesa divina, no la substitueix, malgrat hi hagi un pensament actual que voldria que fos així.
Sant Pau, escrivia als cristians de la comunitat de Tessalònica sobre la realitat dels difunts que havien mort creient en Jesucrist. L’explicació de l’apòstol era clara: “Tal com creiem que Jesús morí i ressuscità, creiem també que Déu s'endurà amb Jesús els qui han mort en ell.” També visualitzava la fi dels temps de manera clara: “Al toc de corn de Déu, el Senyor mateix baixarà del cel, i els qui han mort en Crist ressuscitaran primer.” Pau explicava fins i tot el què succeiria amb els qui quedin en vida: “Els qui d'entre nosaltres quedem en vida serem enduts juntament amb ells pels aires, en els núvols, per sortir a rebre el Senyor.” L’apòstol estava convençut que la vinguda final de Jesucrist era imminent, però s’equivocà: encara l’estem esperant. Però les seves paraules finals segueixen sent-nos útils: “Consoleu-vos, doncs, els uns als altres amb aquestes paraules.”
L’evangeli de sant Mateu presentava Jesús explicant la paràbola de les deu verges: “Jesús digué als deixebles aquesta paràbola: «Passarà amb el Regne del cel com amb deu noies, que sortiren amb torxes a rebre l'espòs. N'hi havia cinc de prudents, i les altres cinc eren desassenyades.” La paràbola servia per explicar l’accés al futur Regne de Déu, contemplat com una festa al voltant de l’espòs, que serà Jesucrist. El mateix Jesús advertia: “Vetlleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l'hora.” Per tant, visquem la nostra fe de manera assenyada, fins i tot rutinària, perquè aquell dia no ens agafi desprevinguts.
