"S'enlairà davant d'ells i un núvol se l'endugué". Ho
explicaven els Fets dels Apòstols. Es tracta de l'escena de l'Ascensió, on Jesús
ressuscitat s'enlaira al cel. És una imatge solemne que retrata el poder i
l'autoritat de Jesucrist: tant a dalt com a baix, tant al cel com a la terra. L'evangeli
de sant Lluc explicava la mateixa escena, que també es descriu de manera solemne:
"Mentre els beneïa, s'allunyà
d'ells portat amunt cap al cel".
Aquestes dues escenes de
l'Ascensió que hem escoltat, van acompanyades de l'anunci de la vinguda de
l'Esperit Sant. Són dos episodis que no es poden separar. Segons Lluc,
l'Esperit Sant és: "el poder que us
vindrà de dalt", i segons els
Fets dels Apòstols és: "la força
que us farà testimonis meus". Per tant, l'Esperit Sant és un poder, és
una força, que ve de dalt, i que ens fa testimonis de Jesucrist.
Fixem-nos que l'evangeli i
els Fets dels Apòstols ens estan dient que tant important esdevé l'ascensió de
Jesús a les altures, com deixar ben lligada a la terra la seva marxa amb la
vinguda de l'Esperit Sant. De fet, el missatge que hi ha rere aquests relats,
és que Jesucrist ha inaugurat un nou camí celestial que passa per la seva persona:
pujant al cel ens indica el nostre camí existencial; enviant-nos l'Esperit Sant
ens dona empenta i decisió per optar per aquest camí.
L'adhesió a Jesucrist pel baptisme,
la comunió amb ell per l'eucaristia, la compartició amb la comunitat eclesial,
una praxi de vida segons els valors cristians, són realitats terrenals que
qualifiquen la nostra vida temporal; i que alhora, ens obren les portes a la
realitat celestial, i a la vida eterna.
La carta als Efesis ens
corrobora aquest missatge. Per una banda diu de Jesucrist que Déu "el feu seure a la seva dreta dalt el cel
per damunt de tots"; i que "tot
ho ha posat sota els seus peus". Amb aquestes explicacions, la grandesa
celestial de Jesucrist és inqüestionable. Però la carta també deia que
l'Església "és el seu cos i el seu
complement". L'Església, amb totes les seves imperfeccions, no obstant allargassa a la terra la presència celestial de Jesucrist. És una presència no visible amb els ulls físics, sinó amb els ulls de la
fe i a través dels seus sagraments.
De fet, l'escena de
l'ascensió de Jesús al cel no encaixa en la lògica humana, sinó en la lògica de
la fe. Només l'entendrem si la contemplem amb els ulls de la fe i participem en la celebració dels sagraments. Aleshores
estarem en sintonia per contemplar la vinguda de l'Esperit Sant. Però això serà
diumenge vinent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada