dilluns, 1 de gener del 2018

Maresdedéu (Maria, mare de Déu 2018)

Si busquem "marededéu" escrit tot junt en els diccionaris, trobarem la següent definició: "Imatge de Maria com a mare de Déu, generalment escultòrica i sovint venerada". Escoltant aquesta explicació ens venen ràpidament a la memòria les imatges de Maria asseguda, sostenint el Nen damunt la falda com a signe de la seva maternitat. 

Expliquem això per constatar com la nostra tradició cristiana (i la dels altres pobles de matriu cristiana) ha assimilat en la cultura popular el que avui commemorem en la litúrgia: a Maria com a mare de Déu. Per nosaltres es tracta de quelcom obvi, però en els primers segles del cristianisme no era pas així malgrat la reverència que de bell principi s'ha tingut per Maria. No va ser fins el Concili d'Efes, l'any 431, quan es declarà solemnement a Maria com a "Theotokos", com a mare de Déu. L'argument era que si Jesús era plenament humà i plenament diví, la seva mare Maria mereixia el títol de "mare de Déu". D'aleshores ençà aquesta declaració teològica s'ha integrat paulatinament en la religiositat cristiana i s'ha popularitzat en totes les cultures de matriu cristiana com la nostra.

En aquesta església conventual també tenim una marededéu, però primer la contemplem de petita a redós de la seva mare Anna, que és la titular de l'església; la trobarem en un altar lateral com a Dolorosa i en un altre altar com a Immaculada Concepció; al costat la contemplem com a marededéu de Montserrat: asseguda i sostenint l'Infant a la seva falda; també apareix al costat com a mare del diví Pastor, asseguda i amb l'Infant més crescut al seu costat. 

Els evangelis ens descriuen l'Infant posat en una menjadora i la tradició pessebrística ens permet imaginar l'escena amb facilitat; però la nostra tradició eclesial acostuma a mostrar-nos l'Infant damunt la falda de la mare, com tenim en tants santuaris marians i esglésies. Es tracta d'una escena amb significat teològic i també humà. El significat teològic l'hem explicat breument i el significat humà és prou eloqüent: l'entranyable tendresa i emoció que desvetlla Maria bressolant el seu fill Jesús a la falda. Així mateix ho feien les nostres mares amb nosaltres quan érem petits. Així mateix ho heu fet o ho feu les mares amb els vostres fills. Així mateix ho fan les vostres filles amb els seus fills. Així mateix ho faran les vostres netes.

Per això avui, celebrant Maria com a mare de Déu, admirem no només la seva maternitat terrenal i celestial, sinó amb ella ens admirem de la grandesa i de la meravella de tota maternitat, que ens permet apreciar tot engendrament com un acte transcendent, i valorar tot infantament com un regal diví.