dissabte, 6 de gener de 2018

Els Reis segueixen vius (Epifania 2018)

"El rei Herodes i tota la ciutat de Jerusalem s'inquietaren en sentir aquestes noves", ens explicava l'evangeli. Nosaltres, que som lectors cristians molt distants d'aquests esdeveniments, que fa anys que venim a missa i escoltem aquests textos, deixant-nos portar per la devoció ‒ i per certa candorositat‒, hem d'estranyar-nos de la reacció, inquieta, d'Herodes i la seva cort, en saber la noticia del naixement de Jesús. ¿Com pot ser que el naixement del fill de Déu, el messies d'Israel i el redemptor de tots els pobles provoqués inquietud? Hauria de ser tot al contrari!

De fet, l'evangeli de l'Epifania que hem proclamat presenta un contrast molt alliçonador sobre el tancament i l'obertura a la manifestació de Déu: per una banda apareix Herodes i la seva cort, que amb l'anunci dels mags veuen amenaçat el seu estatus de poder; per això ordeixen una estratègia orientant els mags i reclamant notícies. Sentint-se enganyat pels mags, la reacció d'Herodes esdevindrà contundent: seguint els relats evangèlics, ordenarà una neteja ètnica dels nadons jueus de la contrada. Ho recordàvem fa pocs dies en la diada dels Sants Innocents. Com diu la dita: morta la cuca, mort el verí. Conclusió: no provoquis als qui ostenten el poder perquè acabaràs rebent tu i els altres.

Herodes i la seva cort, instal·lada a la capital, contrasta amb els altres personatges del relat: els mags, uns savis que venen d'orient (és a dir, de l'est), uns homes receptius, confiats, atents als esdeveniments, que es deixen guiar per un estel que els portarà més enllà de la capital, més enllà del tetrarca i de la cort que l'aplaudeix. L'estel, que no entrarem a discutir quin color tindria, conduirà aquests homes fins a Betlem, una zona rural. Allí, i no en l'audiència d'on sortien, contemplaran la meravella de les meravelles i constataran que el seu llarg viatge ha merescut la pena: «Entraren a la casa i veieren el nen amb Maria». Així és com és manifesta Déu, sense eixordar, sense fer espectacle, sense retòriques, sense aclaparar, sense fer exhibicions de cap mena.

Els segles han passat, i el nostre món continua escenificant el mateix evangeli. Jesucrist segueix manifestant-se en la discreció i el descobreixen els qui creuen en els estels i les altures. Alguns continuen fent d'Herodes, dominant i manipulant al seu interès. Altres segueixen fent discretament i convençudament de mags, iniciant viatges que poden semblar utòpics o quimeres, obrint nous horitzons de convivència i solidaritat, esquivant els paranys dels poderosos, assumint amb dignitat les humiliacions, fixant la mirada en l'horitzó i no en l'immediat, encoratjant-nos i animant-nos tothora des de llocs foscos on mai ningú no hi voldria ser.