diumenge, 8 d’octubre de 2017

"No us inquieteu per res" (Diumenge 27)

"No us inquieteu per res". Així començava el fragment de la carta de sant Pau als cristians de Filips que hem escoltat com a segona lectura. Podem intuir que si sant Pau escrivia a la comunitat que no s'inquietessin per res seria perquè algun esdeveniment els inquietaria, altrament no caldria fer-ne menció. Aquesta proclama paulina ens ve com anell al dit perquè aquests dies tots estem inquiets: els independentistes tement més repressió violenta; els unionistes veient que la independència va de debò. Però no és tan fàcil passar d'estar inquiets al "No us inquieteu per res". Podríem fer una proposta més matisada i dir: "No deixem que la inquietud ens faci perdre la perspectiva".

Seguint amb sant Pau, ell proposa un antídot a la inquietud: "acudiu a la pregària i a la súplica." Aquesta invitació a la pregària pot semblar supèrflua o innecessària quan l'acció és tan trepidant; però esdevé fonamental perquè quan estem intranquils el que més ens costa és precisament concentrar-nos i pregar perquè la dispersió ens domina. Preferim combatre la inquietud estant alerta al darrer missatge dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials; sense adonar-nos que això ens provoca encara més neguit. En canvi, la pregària ens restaura l'equilibri que hem perdut.

Els beneficis de la pregària els subratlla sant Pau: "Així la pau de Déu, que sobrepassa el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist". Aleshores, si sóc independentista seré capaç de no mirar amb ràbia els unionistes, i si sóc unionista seré capaç de no mirar amb menyspreu els independentistes. I si constato aquesta visceralitat callaré i procuraré dissimular-la perquè voldrà dir que el meu cor i els meus pensaments no són en Jesucrist.

Sant Pau clou l'exhortació convidant a interessar-se pel que "és veritat, respectable, just, net, amable, de bona reputació, virtuós i digne d'elogi". Aquest elenc de virtuts poden sonar a discurs retòric, però esdevenen sacsejadores si les presentem a l'inrevés: rebutgem, vingui d'on vingui, la mentida o la mitja veritat que tant ens acompanya aquests dies; rebutgem, vingui d'on vingui, la manca de respecte i la provocació; rebutgem, vingui d'on vingui, l'abús de poder, el tracte injust, la parcialitat jurídica; rebutgem, vingui d'on vingui, el joc brut i el xantatge de tota mena; rebutgem, vingui d'on vingui, la violència física i l'agressivitat verbal;  rebutgem, vingui d'on vingui, el disfressar en forma de virtut el que és vergonyós; rebutgem, vingui d'on vingui, el descrèdit de l'altre o considerar-lo un enemic, encara que ens sembli tenir motius de sobres. Dir això no és fer equidistància, és apel·lar a la honestedat i defensar la dignitat de tots plegats, reconvertint la inquietud en esperança, confiant que si ens mirem amb bons ulls i aportem el bo que tenim els resultats seran més beneficiosos per a tothom.

La paràbola evangèlica del propietari de la vinya i els masovers que se l'apropien i la defensen violentament, és una crítica perenne als qui s'apropien indegudament de les coses i després les defensen amb violència. La paràbola anava dirigida als dirigents religiosos i polítics d'Israel d'aquell temps, però segueix essent una crítica vàlida a tantes apropiacions indegudes personals i col·lectives que exercim en virtut de les responsabilitats que se'ns han donat, i que com més grans són, més voluptuós pot esdevenir el sentiment d'apropiació, i més gran serà la violència en defensar-lo després. Aquí els independentistes veuran els unionistes com els masovers que s'han apropiat indegudament de la vinya, i els unionistes a l'inrevés. Potser uns i altres han d'assumir que no només ells tenen drets adquirits sobre la vinya i que ara toca parlar de tu a tu, al mateix nivell, trobant estratègies on tothom se senti a gust conreant la seva part de parcel·la. La història reflecteix que uns masovers han estat habitualment silenciats, però ara han alçat la veu de manera unànime; per això cal replantejar la vinya escoltant les seves reivindicacions.