dimarts, 17 d’octubre de 2017

La mentida de la idolatria (Dimarts 28)

El primer tema que Pau tracta en la carta als Romans l'anomena "la mentida de la idolatria". No és difícil imaginar la Roma d'aleshores amb estàtues dels déus romans decorant temples, avingudes, places i edificis públics. Aquestes imatges configuraven la identitat social, cultural, política i religiosa de la Urbs i de l'imperi. Entre aquestes divinitats calia afegir l'emperador.

Pau ho qüestiona amb gran gosadia quan diu: "deixaven de banda la glòria del Déu immortal i la substituïen per imatges d'homes mortals o d'ocells, de quadrúpedes i rèptils". Sense pèls a la llengua, l'apòstol insisteix: "Havien substituït el Déu veritable per la mentida, venerant i adorant una criatura enlloc del creador". Aquest discurs, segons on es digués avui dia implicaria l'acusació de sedició i l'empresonament.
 
Serem nosaltres tan agosarats com sant Pau per qüestionar idolatries esportives, intel·lectuals, polítiques, religioses i també eclesials?