diumenge, 9 d’abril de 2017

La gosadia d'encarar els conflictes (Diumenge de Rams 2017)

La lectura de la passió de Jesucrist que proclamem diumenge de Rams, i que repetirem el Divendres Sant, mereix una relectura personal meditativa, deixant aflorar reflexions i sentiments de tota mena, positius i negatius. Un que compartim és ¿Per què Jesús anà decidit a la boca del llop conscient que quedaria engolit per ella? ¿Per què Jesús no evità el judici, la passió i la mort tant humanament vergonyosos? No podia haver redimit la humanitat d'una manera menys ignominiosa i menys conflictiva? Ens fem aquestes preguntes per posar de manifest la nostra debilitat de caràcter, la nostra feblesa psicològica per encarar els conflictes amb la gosadia que mereixen, o per resistir els seus embats sense tirar la tovallola.

Quan som joves tendim a cercar conflictes per situar-nos a la vida, però a la mesura que acumulem anys també acumulem capacitat per evitar-los perquè volem viure tranquils. Però això és impossible, els conflictes són inevitables, i si repassem la nostra història personal constatarem un ròssec negatiu de conflictes mal resolts. També, en alguns moments més lúcids, volem ser fidels als nostres valors, optem per resistir en moments de crisi, lluitem pel que considerem de justícia sabent que això ens comportarà més maldecaps que beneficis, més patiments que alegries, més topades que aplaudiments. Però malgrat això, optem per aquesta via, però a la mesura que les coses se'n giren en contra apareixen les temptacions d'abandonar, de deixar-ho tot pensant que no val la pena seguir aguantant.

Aquest és el punt que Jesús de Natzaret resistí, encarant-ho tot amb dignitat, equilibri i confiança. Ho fa no com un suïcida que s'autoimmola matant tots els que pot, sinó deixant-se senyalar amb el dit acusador de la majoria i morint calladament. Aquesta valentia fa estremir, i la voldríem per nosaltres quan tantes vegades callem per no quedar en evidència davant els altres, quan riem les gracietes que toca riure, quan aplaudim els qui toca aplaudir, quan parlem del què cal parlar per ser socialment correctes.
 
Diumenge de Passió: són tants els aspectes alliçonadors de Jesús! humana i psicològicament en primer lloc, religiosament en segon lloc. Tot plegat es fon amb un vigor trepidant durant aquesta Setmana Santa, que un any més som convidat a viure. Com més ens endinsem en el misteri humà de Jesucrist, més gaudirem del regal diví de la seva resurrecció.