diumenge, 5 de març de 2017

Temptacions (Quaresma 1)

Una de les moltíssimes i antiquíssimes històries dels pares del desert d'Egipte explica que un monjo venerable, ajagut en el llit de mort, a punt d'expirar, rodejat de monjos joves que l'acompanyaven, demanà en veu baixa que li acostessin el bastó. "Pare, esteu molt dèbil, no us podeu aixecar" –li donaren per resposta els qui l'assistien. Ell segui reclamant el bastó fins que l'obtingué. Aleshores, amb les forces que li quedaven el llança vers la porta de la cel·la dient "T'he vist entrar disfressat de monjo, Satanàs! Ni a punt de morir no em deixes en pau!". 

Aquesta simpàtica història la podem posar en el mateix calaix del relat del paradís que hem escoltat en la primera lectura i del relat de les temptacions de Jesús que hem proclamat en l'evangeli. Tots tres ens expliquen les temptacions que tothora ens assetgen sigui l'escenari que sigui: una cel·la que significaria la quotidianitat, el paradís que representaria els bons moments, i el desert que dibuixaria els moments de dificultat.

En el relat del pare del desert la temptació s'introdueix en forma de bé a través de Satanàs disfressat de monjo. En el relat del paradís la temptació apareix en forma de serp que desvetlla el gran desig de ser com Déu. En l'episodi de Jesús al desert les temptacions es manifesten en forma de diable, convidant a Jesús de mostrar el seu poder: "fes que les pedres es tornin pans"; a exhibir-se ell mateix: "llençat daltabaix del pinacle del temple perquè els àngels et recullin i la gent quedi fascinada de la proesa"; també a posseir-ho tot: "si m'adores, tot això que veus serà teu". Fixem-nos que en tots els casos les temptacions no proposen res que sigui inicialment dolent. Aquest és el seu gran triomf!

Les respostes a la temptació són diferents: el monjo venerable reacciona amb contundència neutralitzant-la amb un cop de bastó; Adam i Eva hi cauen de quatre grapes, però no només per la seva feblesa, sinó perquè Déu és absent en l'escena on apareix la serp, i sense el seu referent els primers pares es deixen entabanar. Per últim Jesús reacciona desemmascarant la temptació amb arguments de l'Escriptura i mai oblidant que només Déu és digne de ser adorat. De les tres reaccions a les temptacions segurament ens identificarem més amb la beneiteria d'Adam i Eva, però aprenguem de la contundència del monjo, i sobretot de la convicció de Jesús, que experimentà les mateixes temptacions que nosaltres per ensenyar-nos a neutralitzar-les. 

Ajudats per la gràcia de Déu ―que hem d'invocar― que aquesta Quaresma ens serveixi per activar un bon antivirus que detecti i bloquegi les amenaces constants de virus de temptacions que tothora ens assetgen i se'ns colen per tot arreu.