dissabte, 25 de març de 2017

AQUÍ EM TENIU, DÉU MEU, VULL FER LA VOSTRA VOLUNTAT

Dissabte III de Quaresma, 25 de març de 2017
L’Anunciació del Senyor, Solemnitat
Is 7, 10-14; 8, 10/Sl 39/He 10,4-10/Lc 1, 26-38


Aquí em teniu, Déu meu... aquesta frase és com el fil conductor de les lectures d’avui. És la frase que es fa seva el salmista fins a convertir-la en pregària personal i en motiu per a viure. Semblaria que és ell el primer en adonar-se que no és el mateix donar o oferir (coses) que donar-se. Semblaria que és ell el primer en descobrir que fer la voluntat de Déu implica gastar-se, consumir-se. I aquesta descoberta vol compartir-la amb tothom... fins al punt que ha arribat a nosaltres com un model.

Aquí em teniu, Déu meu... és la frase, per a l’autor de la Carta als Hebreus, que millor expressa la manera de ser i de viure de Jesús. És la manera en què Jesús s’ha donat al Pare, ha volgut fer la seva voluntat. I aquesta voluntat s’ha concretat en aquest Emmanuel, aquest Déu-amb-nosaltres que és Jesucrist. Per això acabarà dient: A nosaltres ens ha santificat l’ofrena del cos de Jesucrist, feta una vegada per sempre per complir aquesta “voluntat” de Déu.

Aquí em teniu, Déu meu... és també la frase que resum la disponibilitat d’una noia senzilla i del poble a l’àngel que li porta una notícia inaudita: Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill-del-Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare, serà rei del poble d’Israel per sempre, i el seu regnat no tindrà fi. Maria diu: Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules. “Esclava” és el nom, per a nosaltres avui escandalós per servil i alienant, que en canvi resumeix la disponibilitat total de Maria als plans de Déu. És la seva manera profunda, serena, total de repetir a la seva manera aquest Aquí em teniu, Déu meu...


A nou mesos del Nadal i a poques setmanes de Pasqua celebrar l’Anunciació del Senyor és recordar aquests models de donació que són Jesús, Maria i també Josep (celebrat fa pocs dies) que ens mostren que la vida, per ser viscuda plenament, està composta de concrecions que no estaran mancades de dificultats i incomprensions moltes vegades, o de les temptacions per tornar enrere i no complicar-nos la vida. Però el “sí” de Maria va fer que la història de la humanitat donés un tomb: d’història cronològica a història de salvació. I per sempre més l’han dit Benaurada. El “sí” de Jesús, el seu oferiment, ens ha redimit, ens ha salvat i ens ha santificat. I per sempre més ha esdevingut Senyor de cels i terra, Amic, Bon Pastor, Germà gran de tothom. ¿Què pot provocar el meu “sí”, el senzill “sí” dels qui plegats fem aquest camí de Quaresma sota la llum del misteri que avui celebrem? ¿què pot provocar el meu “sí” no sols al meu voltant, sinó especialment al meu interior? No ho veig tot clar, intueixo els meus límits..., però de Tu, Senyor, em refio: Aquí em teniu, Déu meu... vull fer la vostra voluntat.