dimecres, 6 de juliol de 2016

ATENCIÓ A LES LLISTES

Dimecres, 6 de juliol de 2016
Os 10, 1-3.7-8.12/Sl 104/Mt 10, 1-7

Quin rotllo, podem pensar fàcilment quan, en la nostra lectura de l’Evangeli d’avui, o de qualsevol altre llibre de la Bíblia, trobem aquestes llistes de noms. Diem quin rotllo, perquè sovint no entenem el perquè d’aquestes llistes, perquè uns cops són noms raríssims i d’altres, com avui, potser ja massa coneguts.

Però, sovint, si no ens deixem vèncer per aquest primer impuls, potser podem veure les coses d’una altra manera i aleshores sortir-ne amb una conclusió ben diferent. Repassem un moment, si no us fa res, aquesta llista de noms que tenim en l’Evangeli d’avui. El primer que sorprèn és el fet que d’aquests dotze en tenim el nom, fins i tot el sobrenom en què uns pocs eren coneguts i d’alguns, a més a més, alguna característica de tipus personal. De Simó sabem que tenia el sobrenom de Pere, i és anomenat en primer lloc (tot i que després, quan veiem les coses que diu i fa pensem si no s’han equivocat en posar-lo com a “cap de llista”). També sabem que tenia un germà que es deia Andreu. Pel mateix Evangeli sabem que eren pescadors com també ho foren Jaume i Joan, també germans, fills de Zebedeu (el fet de nomenar el pare fa pensar que els primers destinataris en escoltar aquesta llista els podien reconèixer amb facilitat, els de cal Zebedeu, diríem nosaltres). De Mateu se’ns recorda el seu passat, però no se’ns recorda perquè el menystinguem, sinó perquè en donem gràcies tot lloant el poder de Déu que pot canviar el cor de les persones i fer d’un col·laboracionista amb l’invasor romà que extorsionava els seus compatriotes un home que ho deixà tot per seguir Jesús. També apareix un altre Simó, zelota. D’aquest no s’amaga el passat terrorista. Naturalment no podem saber si mai no va matar algun romà, però sí almenys que estava disposat a fer-ho en nom de Déu (que Déu n’hi do) abans de ser cridat per Jesús al cercle dels Dotze. I el llistat no amaga tampoc l’ovella negra de la família: Judes, el traïdor.


I aquí estem, davant d’aquesta llista. Sorprèn que aquests siguin els escollits a dit per Jesús, Ell que els coneixia tan bé. Un no pensaria que figuressin ni com la plantilla directiva d’una empresa de renom ni molt menys com a llista candidata a guanyar unes eleccions. Però són aquests, i l’Evangeli no els amaga ni els maquilla. Homes amb les seves passions, amb els seus defectes, amb el seu passat, amb les mans tacades pel robatori i l’extorsió o potser per la sang innocent. No tots reeixiran a superar la prova del que significa seguir el Mestre. Pere negarà Jesús, però s’adonarà a temps del que ha fet. Li costarà llàgrimes, però serà restaurat. Judes trairà Jesús, potser fins i tot pensant-se que li feia un favor (com alguns han arribat a especular), marrarà el camí. Ara bé, sempre que rellegeixo i repasso aquesta llista no puc més que sentir-me agraït. Primer, per la fidelitat de Déu. Ells són enviats com a representants de les dotze tribus per reunir a les ovelles perdudes del poble d’Israel. Ells potser encara no són conscients, però són heralds de la fidelitat de Déu, d’un Déu que no s’ha desdit de les promeses que ha fet al seu poble, a Israel. Però també em sento agraït de veure a homes comuns, no superherois de pel·lícula. No són perfectes, tenen defectes, són limitats... però justament per això i en la mesura que seguiran a fons el Mestre seran humils, i en tant que humils, seran misericordiosos amb els que també tenen limitacions com ells, i en tant que misericordiosos, seran sants, perquè reflectiran la santedat de Déu, allò que Déu és més que qualsevol altra cosa: amor que acull, que perdona, que guareix, que odia el pecat, però estima entranyablement el pecador. Aquests són les columnes de la nostra fe, aquests són els models, perquè seguiren el model que és Jesús amb sinceritat de cor. És per estar-ne orgullós de ser cristià, de viure i comunicar aquesta fe.