dissabte, 16 d’abril de 2016

ÉSSER PA DE VIDA

Dimecres III de Pasqua, 13 d’abril de 2016
Ac 8, 1b-8/Sl 65/Jn 6, 35-40

Dia a dia se’ns va aclarint el misteri d’aquell signe de la multiplicació dels pans i els peixos que vèiem en l’Evangeli el divendres passat. D’una forma categòrica i sense embuts el mateix Jesús ens revela aquesta setmana qui és: JO SÓC EL PA QUE DÓNA LA VIDA: els qui vénen a mi no passaran fam, els qui creuen en mi no tindran mai set.

Jesús és el pa que dóna la vida perquè precisament, avui també ens ho revela, Ell no ve a fer la seva voluntat, sinó la voluntat d’Aquell que l’ha enviat: el Pare del cel. Doble, ho hem escoltat avui, és la voluntat del Pare: que Jesús no perdi res del que el Pare li ha donat, sinó que el ressusciti el darrer dia i que tots els qui veuen el Fill i creuen en ell tinguin vida eterna. Jesús és EL PA QUE DÓNA LA VIDA perquè ens revela, primer de tot, qui és la FONT DE LA VIDA, la vida amb majúscules, la vida veritable: EL PARE DEL CEL. I fent la seva voluntat, adaptant la seva voluntat al projecte del Pare, ens assegura avui, aquí i ara, que creure en Ell serà entrar en una dinàmica de vida sense fi. Aquesta dinàmica no és només la promesa, que no és poca cosa, d’una vida eterna de comunió plena amb Ell, sinó promesa d’una vida amb sentit, de plenitud de dignitat humana, que no depèn del que tinc, del que sóc o del que voldria ser, sinó d’aquesta nova vida, d’aquesta nova creació feta possible per la mort i la resurrecció del Fill.

Més encara, recordant unes paraules del jesuïta Marko Rupnik: Cada cop que el cristià s’apropa a l’Eucaristia, el Senyor li comunica la seva manera de ser. Cada cop que entrem en comunió amb Ell, que combreguem, Ell va transfigurant la nostra vida per fer-la semblant a la seva. Una vida que no és egoista, una vida que cerca del tot fer la voluntat del Pare, una vida amb sentit per a nosaltres, però també, i aquest és també el miracle, que ens fa capaços de ser vides amb sentit per als altres. Deia la beata Teresa de Calcuta durant un recés a les seves monges: Si durant (el vostre temps de recés) la fam de Jesús a l’interior dels cors dels membres del seu poble és una fam més gran que la vostra, no heu de restar-hi a soles amb Jesús tot aquest temps. Heu de permetre a Jesús que us transformi en aquest pa que alimenti a aquells amb els qui esteu en contacte. És deixar-se transformar EN PA EUCARÍSTIC per al meu germà, per a la meva germana que passen necessitat.


Deixar-nos transformar, transfigurar per Ell, assaciar la nostra fam i set de sentit una i una altra vegada amb/en Ell, és el que certament hauríem de cercar una i una altra vegada en cada Eucaristia. Només així prendran sentit també unes paraules de fra Roger de Taizé quan deia: Déu ve a fer de nosaltres uns signes del seu Crist. Per l’Evangeli comprenem que ell ens crida a transmetre per mitjà de les nostres vides un reflex del seu amor. Avui podem intuir, doncs, que aquell signe de la multiplicació dels pans i els peixos esdevingut fa més de 2.000 anys a Galilea apuntava no sols a Jesús com a Pa de Vida, apuntava a què, transformats per Jesús, nosaltres també siguem aquest signe, pa de vida, per als altres.