dimecres, 25 de febrer de 2015

EL FILL DE L'HOME SERÀ UN SENYAL

Dimecres I de Quaresma, 25 de febrer de 2015
Jo 3, 1-10/Sl 50/Lc 11, 29-32

La gent d’aquesta generació és dolenta: demana un senyal prodigiós, però Déu no els en donarà cap altre que el de Jonàs... Paraules curioses de Jesús i ambigües. Sort en tenim que el mateix Jesús ens dóna una pista: El Fill de l’home serà un senyal per als d’aquesta generació de la mateixa manera que Jonàs ho va ser per als ninivites.

De quina manera fou Jonàs un senyal per als ninivites? Jonàs fou un senyal per als ninivites en tant que profeta. És a dir, no un home que endevinava el futur, un endeví o un vident, sinó un home que proclamava, que anunciava amb autoritat davant la gent, aquella paraula que primer ell havia rebut per a ser proclamada: Vés a Nínive, la gran capital, i proclama-hi el que jo et diré: aquest és l’ofici de profeta. No és el seu missatge, és el missatge d’un Altre el que ve proclamat. I l’anunci no és massa bo, certament, ja ho hem escotat: D’aquí a quaranta dies, Nínive serà destruïda. Sens dubtes devia sonar prou dura aquesta advertència donada la reacció ràpida dels ninivites: La gent de Nínive cregué en Déu: proclamaren un dejuni i, des dels més poderosos fins als més humils, es vestiren de sac negre. Però, de fet, rebre aquell missatge era tot un privilegi: hi havia un home, Jonàs, que havia vingut de lluny a portar-los un missatge de part de Déu. Era un missatge dur, però era una missatge que els donava temps per reaccionar: quaranta dies. I el missatge va donar el fruit que Déu esperava. Sorprenentment aquells homes van creure Déu malgrat que el missatge era negatiu i que venia proclamat per un estranger. Nínive no fou destruïda.

El Fill de l’home és aquest senyal mateix per a la gent d’aquella generació dolenta. Jesús és un estranger per a ells, és el galileu que ve a ensenyar-los doctrina (quina barra!, devien pensar els tocats i posats de Jerusalem)... com ho fou Jonàs, l’hebreu, per als ninivites. El Fill de l’home que porta un missatge clar de part de Déu: Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova! Però no creuen... i aquí és on hi ha l’escàndol que els condemna. Els ninivites no van rebre un missatge com aquest: ningú no els hi va dir mai que arribava una bona notícia, ningú no els va dir mai que el Regne ja era enmig d’ells: D’aquí a quaranta dies, Nínive serà destruïda, cridava d’ací i d’allà el profeta. Però cregueren el missatge i van fer allò que era la única cosa que podien fer: convertir-se del mal camí i de les violències que cometien. I Nínive no fou destruïda.


El Fill de l’home és aquest senyal mateix per a tu i per a mi dins la Quaresma: ens ha arribat Algú de més enllà del cel que ens és estrany i per això ens costa de creure’l. Algú que assenyala amb autoritat els nostres egoismes i les nostres mesquineses, per això ens fa nosa i girem cua. Algú la llum del qual, quan ens hi apropem, revela encara més les nostres parts fosques. Ens arriba en aquest temps de Quaresma... però podem simplement creure com ho van fer els ninivites amb Jonàs: convertir-nos, girar-nos vers Ell, perquè la llum, tot i que dolgui, posi de relleu el que cal ser bandejat. Aleshores descobrirem que el Fill de l’home ens ha vingut com a amic, ens ha arribat com a germà, ens ha mostrat Déu com a Pare veritable que cerca de nosaltres que siguem homes i dones adults en la fe. Que ara nosaltres esdevinguem nous signes de l’amor de Déu a casa nostra.