dissabte, 13 de desembre de 2014

L'ULL DE SAURON O ELS ULLS DE SANTA LLÚCIA

L'Ull de Sauron sobre el cel de Moscou
Dissabte II d’Advent, 13 de desembre de 2014
Santa Llúcia, màrtir a Caldes d’Estrac
Sir 48, 1-4.9-11/Sl 79/Mt 17, 10-13

Cada any, pels volts de Nadal, una mica com quan arriba l’estiu o comença el curs, hi ha, fixo, l’estrena d’alguna pel·lícula. No es pot dir que darrerament les estrenes siguin gaire originals, però. Fa poc ja s’anunciava, tot i que encara per l’any que ve, un nova pel·lícula de la saga de la Guerra de les Galàxies (que ja ha plogut des que es va estrenar la primera l’any 1977!!!); hi ha hagut també tota la sèrie de films sobre les aventures del Harry Potter, però una de les famoses ha estat tota la saga de El Senyor dels Anells, obra monumental de l’escriptor J.R. Tolkien que, com va acabar, l’està seguint una altra saga també basada en un llibre del mateix autor: El Hobbit. Sobre aquesta pel·lícula vet aquí que fa un parell de dies pel facebook apareixia la notícia que a Moscou, per anunciar l’estrena de la darrera pel·lícula de El Hobbit, havien decidit d’instal·lar un enorme “Ull de Sauron” dalt d’un dels gratacels de la ciutat. Els seguidors de les obres de Tolkien ja saben que aquest ull és la personificació del Mal, que des de la seva torre de guaita controla tota la comarca i aquells que el serveixen. I per el que simbolitza, l’Església Ortodoxa Russa ha fet tots els possibles perquè aquest ull no miri per damunt de les cases de Moscou. No discutiré aquesta reacció, que a les nostres latituds segurament faria riure, però em demanava si no hi ha una manera de veure i de mirar que ja patim i el símbol de la qual seria aquest Ull de Sauron. Perquè observo que no necessitem massa ajuda perquè la nostra mirada sigui negativa. Hi ha la mirada negativa a la situació de crisi que vivim. Sabem que no és fàcil, que canviar implicarà esforç, però ens entestem en ser negatius entelant així la possibilitat de veure solucions, de proposar sortides, de prendre mesures. Hi ha la mirada negativa al diferent: aquella mirada que col·loca damunt la “víctima” una etiqueta que mai res ni ningú esborrarà. Amb aquesta etiqueta, amb aquesta mirada negativa, l’altre serà sempre l’estrany, el diferent, el que fa nosa. I ens agrada aquesta mirada negativa, en el fons, perquè carrega les responsabilitats sobre els altres.  Advent és un bon moment per pensar-hi en aquest tipus de mirades que fem a la realitat que ens envolta: societat, política, església, veí, company de feina, parella. Posem-li nom i cognoms a les nostres mirades negatives per desemmascarar-les.

Per contra, sempre m’ha sorprès la història de Santa Llúcia i, sobretot, la seva representació iconogràfica: una dona amb la palma de màrtir i amb una mena de safata amb dos ulls, que de petit em feien certa angúnia. Ara, però, quan arriben aquestes dates de l’Advent aquesta safata amb els dos ulls, em semblen no una constatació horrible del martiri que patí aquesta dona a la Siracussa del s. IV, sinó un oferiment, encara més, una invitació que Santa Llúcia ens fa a canviar la nostra manera de mirar. És, si m’ho permeteu dir així, la contra de l’Ull de Sauron, el pas de la foscor a la llum. Perquè necessitem tenir aquesta visió nova de les coses i, certament, els creients sabem que davant segons quines situacions només els ulls de la fe ens poden ajudar a veure i a viure més enllà de la realitat que ens ofereix, diguem per cas, el Telenotícies vespre. Que hi ha violència, que hi ha crueltat... però que també hi ha gent que es dóna amb un somriure, que té gestos d’amistat, que perdona o sap excusar el mal moment d’un altre sense culpabilitzar-lo...


Les lectures d’avui ens revelen aquesta necessitat que tots tenim de canviar el fons de la nostra mirada, de netejar tot allò que l’entela. La primera lectura ens parla d’Elies i l’autor ens el descriu. Elies era un profeta de foc... diu, i això hauria de fer més aviat por. Però la duresa del profeta antic tenia una missió i és la que l’autor vol subratllar: Diu l’Escriptura que estàs a punt per venir, quan serà l’hora, a calmar la indignació de Déu abans no esclati, i fer que els pares es reconciliïn de tot cor amb els fills. Una missió de pau i reconciliació. I un desig: Feliços els qui, abans de morir, veuran el teu retorn! En contrast, les paraules de Jesús, davant la pregunta dels deixebles sobre quan serà aquesta vinguda d’Elies: És cert que Elies havia de venir a preparar-ho tot, però jo us asseguro que ja ha vingut, i que en lloc de reconèixer-lo, l’han tractat com han volgut. Ara i aquí encara ens passa: hi ha algú més gran que Elies o Joan Baptista, hi ha Jesús... però no el reconeixem... perquè ens ve petit i humil en el pobre i el necessitat... i en el pa i el vi de l’Eucaristia. SENYOR, FEU QUE HI VEGI!