dilluns, 28 de juny del 2010

Els incòmodes missatges d’Amós (Dilluns 13)

El profeta Amós rep el desagradable encàrrec de qüestionar a una societat que vivia rebolcant-se en l’autocomplaença. El regne del Nord passava per una època de gran bonança econòmica que, a jutjar per les crítiques del profeta, provocava una escandalosa manca de moralitat, i també, una religiositat ritualista i buida de continguts.

Ens atrevim a dir que no hi ha cosa més difícil que plantar cara a una societat quan viu un moment de satisfacció, ja sigui econòmica, política, social, i també religiosa. Les critíques són refutades amb prepotència i menyspreu, i deixant en evidència a l’acusador. És el que li passà al pobre profeta, que hagué d’exiliar-se ben aviat al regne de Judà a causa del seu discurs punyent i desafiant.

És cert que el discurs d'Amós és provocador. El profeta acusa públicament i sense embuts a les clases benestants i als dirigents polítics i religiosos. Però darrera d’aquest llenguatge combatiu hi ha una manifesta dimensió religiosa: advertir que Déu Omnipotent i Totpoderós posarà a tothom al seu lloc, fins i tot als poderosos que pensen que es poden escapar de tot. La justícia divina posarà ordre a les injustícies humanes. Aquest és en síntesi, el missatge desafiant del profeta Amós; un missatge vàlid -encara avui- per a tots els qui, en qualsevol àmbit de la vida, abusen dels altres.