Tema 6. Qui és Jesús?
Vau començar el curs amb fra Gil i, amb ell, vau endinsar-vos en el primer anunci dels cristians: Jesús és viu! Calia però, anar veient qui era aquest Jesús que els primers cristians anunciaven com a el Messies i el seu Senyor (una forma de dir que reconeixien en Jesús a Déu mateix).
Però, com ha estat possible això? Què ha passat si, com havíem vist fins ara, Jesús acaba la seva vida a la terra amb una clara imatge de fracàs: abandonat pels seus deixebles i condemnat a mort com el pitjor dels criminals?
Els evangelis no fan servir grans discursos per a explicar-nos el que ha passat, més aviat fan servir poques paraules, però carregades de sentit.
A classe vam poder comparar dos texts que feien referència al sepulcre buit (Mc 15, 1-8 i Lc 24, 1-11). El que primer ens va sobtar foren algunes diferències entre ambdós relats que vam poder comentar a classe (p.ex. els noms de les protagonistes de la història, el fet que en un relat apareixia un jove i en l'altre dos homes...). Però tots dos relats tenien en comú un mateix missatge: quan, tot seguint els costums funeraris jueus de l'època, tres dones anaren a honrar les despulles de Jesús, es van trobar amb la sorpresa (tot un ensurt!!!), que la tomba era buida.
Però, hem de ser honestos, el fet de la tomba buida, per si mateix, no demostrava res d'especial. De fet, entre els jueus de l'època sembla que va córrer la versió que algú havia robat el cos de Jesús i l'havia amagat en un altre indret.
Amb tot, els mateixos evangelis no s'aturen en el fet del sepulcre buit, sinó que aniran més enllà. De fet (p.ex. Lc 24, 36-43, text que vam veure a classe), hi ha l'experiència de trobades amb Jesús (les anomenades "aparicions") que trasbalsen els primers deixebles (encara amagats per por dels jueus i del fracàs que representava la crucifixió del seu Mestre) però que, ben aviat, els ompliran d'alegria i valentia per a dir als quatre vents que Jesús ha ressuscitat (és a dir, que Déu l'ha tornat a la vida, però una "vida" que es mostra ben activa, però diferent, a com l'havien vist tot fent convivència abans amb ell).
No ens enganyem: ningú no va poder filmar un vídeo de la resurrecció de Jesús en el mateix moment que es va produir. Ningú no hi era present dins el sepulcre en el moment que succeí, però el sepulcre buit i les aparicions impactaran en la vida dels primers deixebles que, tot recordant les seves paraules, les coses que feia i deia, faran experiència de Jesús com a viu i present en les seves vides.
Ara bé, què és la resurrecció, com explicar-la? Com ningú va poder viure "en primera fila" aquest esdeveniment, els primers deixebles faran servir les paraules que els hi semblen més clares, tot i que quedaran curtes. Així, per parlar del que ha passat amb Jesús, de la seva mort, però de la seva tornada a la vida, recordaran el que passa amb el gra de blat que cau a terra, que mor (metafòricament parlant) i del qual neix una planta, quelcom ben diferent, però que és aquella llavor colgada a la terra. Vam poder veure aquesta imatge i comparar-la amb les paraules d'un dels apòstols (missatgers) de Jesús: Pau de Tars (cfr. 1 Cor 15, 42-44.47).
Aquest Pau (un fariseu nascut al sud de l'actual Turquia) fou un gran perseguidor dels primers cristians fins que una experiència personal amb Jesús el va convèncer que estava equivocat i, de perseguidor a mort, es convertir en el principal comunicador de la nova fe.
La clau de la seva predicació (del seu missatge cristià): "Sapigueu, doncs, germans, que gràcies a ell (Jesús) ara us és anunciat el perdó dels pecats, i que tothom qui creu en ell és alliberat de tot allò de què la Llei de Moisès no us ha pogut alliberar" (Ac 13, 38-39), pot explicar un xic el perquè de l'extensió tan ràpida del cristianisme dins l'Imperi Romà. Ara el perdó dels pecats (la comunió, la bona relació amb Déu) no s'aconseguia complint la Llei de Moisès, sinó creient en Jesús. Això volia dir que allò que estava tancat només als jueus (aquells que coneixien i practicaven la Llei de Moisès), ara estava obert a tothom, a jueus i a no jueus de tots els temps, de tots els paísos, sense excepció.
Ben aviat (penseu que Jesús morí pels volts de l'any 30 o 33 dC i que Pau es convertí en cristià pels volts del 36 dC, imagineu amb quina rapidesa s'extendrà el cristianisme pel món conegut!!!!), les primeres comunitats cristianes reconeixen en Jesús el Fill de Déu i entenen que la seva relació amb Déu ara és de filiació (conseqüència: tots tenim una relació de fills amb Déu, que és el nostre Pare, i tots som germans els uns dels altres).
Però, aquestes primeres comunitats cristianes... en què es distingiran dels jueus si, entre els cristians, també hi ha jueus que creuen en Jesús? En unes paraules de Pere pronunciades el dia de Pentecosta davant un auditori majoritàriament jueu (ho vam veure a classe) hi tenim la clau: ""Per tant, que sàpiga de cert to el poble d'Israel que Déu ha constituït Senyor i Messies aquest Jesús que vosaltres vau crucificar". Quan van sentir això, es van trasbalsar i digueren a Pere i als altres apòstols: "Germans, què hem de fer?". Pere els va respondre: "Convertiu-vos, i que cada un de vosaltres es faci batejar en el nom de Jesucrist per obtenir el perdó dels pecats, i així rebreu el do de l'Esperit Sant"." (Ac 2, 36-38).
La conversió a Déu (desig de canvi de vida en una vida segons la voluntat de Déu), el baptisme en el nom de Jesús i el do de l'Esperit Sant (per a tothom, mentre que pels jueus aquest do només era donat als profetes i als reis) marcaran l'inici de les primeres comunitats que, a més, viuran la seva identitat en la pràctica de quatre pilars: la comunió de béns (no hi havia pobres, en les primeres comunitats, perquè ho posaven tot en comú); l'ensenyament dels apòstols (que eren els qui havien conviscut amb Jesús, havien menjat amb Ell i havien estat testimonis de la seva resurrecció); la fracció del pa (el que avui anomenem Eucaristia, el record del sopar de comiat de Jesús amb els seus deixebles la nit abans del seu arrest i mort) i la pregària comuna.
Però, el primers cristians, no van tenir la vida fàcil. Ben aviat van ser perseguits, primer pels jueus, després pels romans... i això va significar també que alguns dels primers testimonis de la vida, la mort i la resurreció de Jesús van morir (o van ser executats). Això més la vida de cada comunitat (els seus problemes, les persecucions, o les divisions internes en la seva comprensió de Jesús) van fer sorgir la necessitat de posar per escrit la vida i els ensenyaments de Jesús. És així com naixeran els evangelis.
Els evangelis són els llibres que al llarg del curs hem anat llegint o treballat a classe. No sé si us heu arribat a adonar, però en tenim quatre (els posaré per ordre, de l'escrit més antic al més nou): Marc (65-70 dC aprox.), Mateu (70-90 dC, aprox.), Lluc (70-90 dC, aprox.) i Joan (90-110 dC, aprox.).
Tots quatre tenen una mateixa finalitat (i és una clau de lectura per a apropar-nos a ells): contestar a la pregunta Qui és Jesús? Cadascú d'ells és un creient que escriu dins de la seva comunitat i vol presentar Jesús, el que Ell va viure i ensenyar, per a què la comunitat destinatària pugui emmirallar-se en aquest Jesús, seguir-lo i fer front als seus problemes (sovint de persecució o de divisió interna).
L'inventor del gènere literari "Evangeli" fou Marc, qui aplegant històries i ensenyaments sobre Jesús que primer circulaven de forma oral (encara que també hi havia algunes fonts escrites, alguns reculls concrets o parcials d'històries sobre Jesús) les aplegà tot dotant-les d'un fil narratiu: començant amb la predicació pública de Jesús a Galilea i acabant amb la seva mort i resurrecció a Jerusalem.
Aquest esquema, ho podeu comprovar en el Nou Testament (la segona gran part de què es composen les vostres Bíblies), el repetiran tots quatre evangelis. La tria i diferent ús de les fonts orals i/o escrites, més els problemes de cada comunitat, més el geni propi de cada autor, donaran les diferències que podem copsar en una primera lectura superficial de cada evangeli.
Durant molts anys diferents històries sobre Jesús circularan i l'Església (ep! sense posar-se d'acord via Facebook!) arribaran a la conclusió (per l'ús que donaran en les seves reunions arreu del món conegut) que aquests quatre evangelis que ara coneixem, i sols aquests quatre, presenten de forma coherent el que fou la vida i l'ensenyament de Jesús, de manera que també AVUI ens fan demanar-nos qui és Jesús per a nosaltres.
L'opció de fe que comporta contestar seriosament, des del fons del nostre cor, a aquesta pregunta, pot fer canviar radicalment la nostra vida, pot dotar-la de sentit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada