dilluns, 6 d’abril del 2009

Judes (Dimarts Sant)

Us dic amb tota veritat que un de vosaltres em trairà”. Literàriament parlant, l'anunci de la traïció de Judes dóna al relat de la passió un dramatisme intensíssim. Des de la psicologia, l’acció de Judes provindria de la frustració. La sociologia senyalaria la pressió política i social del moment. Una lectura filosòfica diria que la maldat de Judes evidencia la bondat i la justícia de Jesús. Teològicament parlant, i especialment segons la teologia de l’evangeli de Joan, Judes posa de relleu que la maldat humana no pot trencar els designis divins.

L’evangelista Joan ho expressa en els dos versets potser més reiteratius de tot el Nou Testament, on el verb glorificar apareix cinc vegades : “Quan Judes va ser fora, Jesús digué: «Ara el Fill de l'home és glorificat, i Déu és glorificat en ell. Si Déu és glorificat en ell, també Déu mateix el glorificarà, i el glorificarà ben aviat”.

Aquest entrebancallengua manifesta que la traïció de Judes és el detonant del procés de glorificació de Jesús, que culminarà en la creu. Simultàniament a la passió, Déu anirà teixint la seva acció transformadora. Sense alterar els esdeveniments, Déu els omplirà dels seus designis salvadors; i cap acció humana no els podrà mai capgirar.