dilluns, 6 d’abril del 2009

Comiat (Dilluns Sant)

Sis dies abans de la Pasqua, Jesús anà a Bet-Hània”. Seguint l’itinerari de l’evangeli de Joan, Jesús anà a Betània provinent d’Efraïm, l’actual Taybeh. La distància entre les dues localitats és poca, però Betània és a tres quilòmetres de Jerusalem, amagada rera la muntanya de les Oliveres, camí de Jericó.

El crescendo dramàtic de l’evangeli és evident. Jesús passa, del recés-convivència d’Efraïm, a un lloc de pas com Betània, en la zona que anomenariem “àrea metropolitana” de Jerusalem. El tercer moment serà participar decidídament del bullici jerosolimità de les festes de Pasqua. L’estada a Betània fa els seus efectes: “Molta gent dels jueus van saber que Jesús era allà i van anar-hi”.

Maria, la més aturada de les dues germanes, però potser la més lúcida i intuïtiva, ungeix a Jesús pre-mortem. Maria li dedica un comiat públic exquisit: amb una tendresa colpidora, amb una finíssima delicadesa i amb un gest discret i punyent li diu adéu. Jesús és l’únic capaç de captar-ho: “Deixeu-la estar. Si de cas que el guardi per al dia que m’hauran d’amortallar”.

Que nosaltres, com Maria, sapiguem ungir amb el perfum de l’afecte i de la delicadesa els qui, per proximitat, acompanyem a morir.