És habitual entre els coptes organitzar romiatges a esglésies i monestirs els dies de festa. El nostre grup té com a destí els monestirs de l'Alt Egipte fins a Luxor. Està format per l'abouna Asheia, el seu germà Shaui, la seva germana Yvonne, sis coptes més coneguts de l'abouna, el conductor del petit autobus i un servidor. Shaui, el germà de l'abouna, és el responsable del pelegrinatge i un expert animador d'aquest tipus de viatges. Micròfon en mà -encara que no calgui- ens presenta un per un i comença la pregària, gens protocolària, de tipus responsori, que fa participar a tothom. Segueix amb un concurs de preguntes de caire religiós on els acertants tindran sempre premi: un clauer, un raspall de dents, una pulsera... És una manera divertida i engrescadora de fer cultura religiosa. Després d'això l'ambient ja està creat. Comencen les converses que seguiran els dos dies següents. Algú aprofitarà alguna estona per parlar amb l'Abouna Asheia i demanar-li consell.
La pregària i els cants ens aniran acompanyant durant els tres dies de romiatge. També, atesa la coincidència d'on anem, els acudits de l'abouna Asheia sobre la gent de l'Alt Egipte (una mena de Lepe) fan riure a desdir al grup. Els horaris són intensos i els moments dels àpats imprevisibles, però res d'això pertorba els ànims, el bon humor i el fervor del grup, que a cada església fa la processó habitual de prostracions, petons i pregàries davant els altars, les icones i les relíquies dels sants; que saluda a l'abouna o al monjo del lloc i escolta, atent, les seves explicacions. De retorn a Alexandria i després d'una llarga pregària, cadascú fa el seu discurs de comiat al micròfon i s'intercavien telèfons i adreces. Arribem a Alexandria a les 12 de la nit del dilluns. Sortíem el divendres a quarts d'11 de la nit. Hem fet uns 1.600 Kms segons els conductor. Hem gaudit d'un típic pelegrinatge copte i ens sentim privilegiats d'haver fet aquesta experiència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada