Assistim a la missa que se celebra al monestir blanc, on hem dormit. Comença a les 7. Per recuperar son ens hi afegim al voltant de 2/4 de 8, com fan molts altres fidels, just abans de iniciar les lectures i el sermó que dura uns 40 minuts -sí, el que llegiu-, amb l'afegit que uns altaveus externs el fan audible a tot el voltant. Deu ser la rèplica cristiana als altaveus de les mesquites. L'església es va omplint de gom a gom i constatem que devem ser dels grans que participen a la celebració. Hi ha molts nens petits portats a coll-i-bé pel pare o la mare. A 1/4 d'11 -la celebració ha durat 3 hores i quart- sortim de l'església remullats per l'aigua que l'abouna ha aspergit (més aviat ha escampat) per tots els fidels que cerquen, delerosos, que l'aigua toqui als seus fills. Després de l'esmorzar-dinar a base de faves estofades continuem la ruta creuant el Nil pel llarg pont que hi ha a Sohag. Quin riu més impressionant i majestuós i quin entorn més paradisíac! Irradia calidesa i amabilitat, com els seus habititants. Avui visitem els monestirs de la riba oriental del Nil, la zona de Akhmim: Sant Bisada, Sant Jordi el Hadidi (al costat del riu), la Verge de Hawawish, el monestir dels màrtirs, el monestir de l'àngel Miquel i el de sant Tomàs. Són monestirs petits, també mil.lenaris, alguns d'ells molt semblants en les dimensions i en l'edificació de les esglésies.
Al capvespre comença el camí de retorn. "Baixem" cap al nord, i a les 12 de la nit ens aturem a dormir a l'hospederia d'una església a Malawi, al nord d'Asyut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada