El present com a oportunitat (Diumenge 3)

“No podem deixar perdre l’oportunitat present”, dèia sant Pau a la segona lectura. Citem aquesta frase no perquè sigui l’any paulí ni perquè avui celebrem la festa de la seva conversió. L’Apòstol urgeix a no desaprofitar el present -el nostre present- que sempre esdevé una oportunitat, que sempre esdevé un avui de Déu: un kairós, com diu l’original grec; un mot que expressa el moment adequat per una acció divina.

Per tant, no malbaratem el nostre present amb discursos de lamentació social i religiosa dient que el món cada dia va pitjor i que cada cop hi ha menys creients. Aquests discursos, tòpics i parcialíssims, ens instal.len en el desconcert, ens escarxofen en la passivitat i ens fan malversar les oportunitats.

Sant Pau ens exhorta a viure el present com tothom -amb la muller, plorant, alegrant-nos, comprant, vivint la vida- però sense quedar-nos hi enganxats, sense oblidar, com diu ell, que “aquest món que veiem amb els ulls passa aviat”. L’equilibri de saber gaudir i implicar-se en el moment present i alhora relativitzar-lo sols ho pot aconseguir, al nostre entendre, una persona amb una fina sensibilitat religiosa.

Assaborir o patir el present és un acte humà i de fe, però absolutitzar-lo sols és un acte humà, i una mostra de poca fe. Absolutitzar el present és evadir-se de l’enllà i instal.lar-se únicament en l’ençà, perdent la perspectiva de l’autèntic absolut que és Déu. Absolutitzar el present és deixar-se seduir per múltiples cants de sirena que anul.len la nostra llibertat, absorbeixen el nostre criteri, aigualeixen la nostra sensibilitat humana i religiosa, i ens fan combregar amb rodes de molí.

Per això són tan actuals els mots de sant Pau dient-nos que aprofitem l’oportunitat que ens regala el nostre avui, sempre amarat de crides divines. Ho constatem a l’evangeli amb Pere, Andreu, Joan i Jaume. Els quatre estaven implicats en el seu present: eren pescadors, estaven treballant, Joan i Jaume ficats en el negoci familiar amb jornalers i tot. Els quatre no van desaprofitar l’oportunitat que Jesús els oferia: ”Veniu amb mi i us faré pescadors d’homes”. Els quatre van relativitzar la seva quotidianitat, per això “immediatament abandonaren les xarxes i se n’anaren amb ell”. Els quatre deixebles no van fugir, ni van abandonar, ni van rebutjar el seu present; tan sols el van relativitzar. Simplement van veure en Jesús un present sense límits, transcendent i obert, més humanitzat i amarat de Déu, més vibrant i profund.

Jesús continua fent-se “present en el nostre present” i dient-nos que “Ha arribat l’hora i el Regne de Déu és a prop”. En definitiva, Jesús ens diu que, seguint-lo, “un altre present és possible”. I nosaltres... ¿ens quedarem a la barca amb mil excuses o aprofitarem la invitació? Ensenyarem als nostres infants, adolescents i joves a tenir una bona barca o els ensenyarem a estar atents als imprevistos de la fe? Ens conformarem en mirar només al nostre voltant o ens atrevirem a mirar a l’horitzó, o encara més, al cel?