“Buscaré l'ovella perduda, faré tornar la que s'havia allunyat, embenaré la que s'havia fet mal, faré posar bona la malalta.” Així de sol·lícit es mostrava Iahvè amb Israel per boca del profeta Ezequiel. Amb la imatge del pastor, Iahvè manifestava la seva cura personal pels més oblidats del poble. El context històric era de deportació i de dispersió a causa de la invasió dels babilonis. Enmig d’aquell desgavell, Ezequiel no deixava d’advertir el poble: “I a vosaltres, el ramat, el Senyor Déu us diu això: «Judicaré entre l'un i l'altre, moltons i cabrits».” Malgrat mostrar la seva cura delicada pels més vulnerables, Iahvè no deixava d’advertir aquells israelites que vivien alliberats de penúries i allunyats del patiment col·lectiu. L’advertiment del profeta també va per a nosaltres avui.
Sant Pau escrivia als cristians de Corint sobre la fi dels temps, quan Jesucrist regnarà: “Ell ha de regnar fins que Déu haurà sotmès tots els enemics sota els seus peus.” L’apòstol parlava d’un regnat temporal que anticiparà la plenitud dels temps: “Quan tot li haurà estat sotmès, el Fill mateix se sotmetrà a Déu.” En aquest moment, “Déu serà tot en tots.” Aquestes descripcions van més enllà de la lògica i només podem entendre-les des de la confiança que ens dona la fe.
L’evangeli de sant Mateu culminava l’any litúrgic dedicat a ell amb el discurs de Jesús sobre la fi dels temps, que és una exclusiva d’evangelista: “Jesús digué als seus deixebles: “Quan el Fill de l'home vindrà amb el seu poder, acompanyat de tots els àngels, s'asseurà al seu tron gloriós i es reuniran davant d'ell tots els pobles.” Aquesta vinguda del Fill de l’Home es refereix al jutge de la fi dels temps que el profeta Daniel havia anunciat. Serà el moment del judici decisiu, explicava Jesús en el seu discurs: “”Llavors els separarà entre ells com un pastor separa les ovelles i les cabres, i posarà les ovelles a la dreta, i les cabres a l'esquerra. Als de la dreta, Jesús els anomenava beneïts i als de l’esquerra maleïts. La raó era viure la condició de creient atenent o desatenent les necessitats dels altres germans. Jesús parlava sense contemplacions sobre els darrers: “Aniran als suplicis eterns, mentre que els justos entraran a la vida eterna.” La frase, lapidària, vol que rebaixem els excessos de confiança, més que posar-nos la por al cos.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada