“T'he fet llum de tots els pobles perquè la meva salvació arribi d'un cap a l'altre de la terra”. Aquesta era la declaració divina per boca del profeta Isaïes respecte el seu servent. Déu anomenava servent al poble d'Israel i afegia que n’estava orgullós d’ell. A més, li adjudicava una responsabilitat que anava més enllà de restablir les malmeses tribus de Jacob i aplegar els seus deportats a Jerusalem. Es tractava també de ser llum de tots els pobles amb la finalitat que la salvació divina arribés a tots els pobles, gràcies al seu testimoniatge col·lectiu. Aquest anunci profètic, vigent per la tradició jueva, la tradició cristiana el veu acomplert en una persona del poble d’Israel: Jesucrist.
Sant Pau donava fe de l’acompliment d’aquesta profecia en Jesucrist quan escrivia a la comunitat cristiana de Corint, majoritàriament formada per creients gentils. Ells constituïen part d’aquests nous pobles dels quals Jesucrist esdevenia llum i que l’apòstol anomenava “la comunitat de Déu que és a Corint”. La salvació divina que els era anunciada havia de ser compartida, segons Pau: “en unió amb tots els qui pertot arreu invoquen el nom de Jesucrist.” Ser cristià és un regal que agermana a tantíssims milions de creients arreu del món, on les diferències en la forma d’expressar aquesta fe han de ser viscudes com un enriquiment. I ho diem perquè avui comença la Setmana de pregària per la unitat dels cristians.
L’evangeli de Joan confirmava, a través del testimoniatge de Joan Baptista, que Jesús és el Messies d’Israel i el Messies de tots els pobles. En aquest sentit, qualificava Jesús d’anyell de Déu: “Mireu l'anyell de Déu, que pren damunt seu el pecat del món”. Jesús encarna el Messies que el profeta Isaïes anunciava com a sofrent i que amb el seu sacrifici voluntari ens salva del pecat, que progressivament ens deteriora fins a destruir-nos. El Baptista també confirmava la condició divina de Jesús: “Jo ho he vist, i dono testimoniatge que aquest és el Fill de Déu”. Les salvacions que els humans proposem són només parcials, temporals, limitades, i també interessades, com apreciem aquests dies en els mitjans de comunicació. Però la salvació del Fill de Déu és global, eterna, sense horitzons i desinteressada. Això possibilita viure el present com a creients alliberats, no com a éssers humans subjectats al poderós benefactor de torn.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada