“T'he cridat bondadosament, et prenc per la mà, t'he configurat”. Aquesta és la declaració divina, per mitjà del profeta Isaïes, respecte el seu servent, el Messies. La proximitat divina amb aquest personatge estimat es manifesta amb imatges tan expressives com prendre de la mà i que ha estat configurat per Déu mateix. La proximitat vers els humans es posa de manifest amb un tarannà discret: “no crida, ni alça la veu”; però alhora convençut: “porta el dret amb fermesa”. La seva missió és universal, però amb una atenció especial als més marginals: “per tornar la vista als ulls que han quedat cecs, per treure de la presó els encadenats i alliberar del calabós els qui vivien a la fosca”. De fet, la tradició cristiana sempre ha llegit les descripcions d’Isaïes com una referència a Jesús de Natzaret que acompleix tots els anuncis messiànics dels profetes. Així ho hem escoltat en la primera lectura de les celebracions de Nadal.
Així mateix, els Fets dels Apòstols també corroboraven la plenitud divina de Jesús: “Ja sabeu com Déu el va consagrar ungint-lo amb l'Esperit Sant i amb poder, com passà pertot arreu fent el bé i donant la salut a tots els qui estaven sota la dominació del diable, perquè Déu era amb ell”.
L’evangeli de sant Mateu explicava l’escena del baptisme de Jesús, dominada per una manifestació espectacular de Déu: els cels que s’obren, l’Esperit diví que baixa i una veu divina que proclama sobre Jesús: “Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut”. Es tracta de la segona de les tres manifestacions inicials de Jesús: la primera la commemoràvem el dia de l’Epifania, a través de l’estrella que seguiren aquells mags fins a trobar-se amb Jesús, a qui veneren com a Messies d’Israel i de tots els pobles. La segona la commemorem avui, amb la declaració divina que Jesús és el Fill estimat de Déu en majúscula. La tercera manifestació és el primer miracle de Jesús en les noces de Canà, convertint l’aigua en vi. Però adonem-nos que tals manifestacions de Jesús, malgrat la grandesa del que descriuen, les capten poques persones: els mags, Joan Baptista i els qui el rodegen, els servents del casament que omplen les gerres d’aigua. Aquest és el tarannà de Jesús, que malgrat la grandesa de la seva persona es manifesta en petits cercles. Tan de bo que nosaltres estiguem en algun d’aquests petits cercles que gaudeixen de la proximitat de Jesús.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada